El premi el rebem nosaltres…

La manca de temps ha fet que hagi deixat aquest apunt congelat fins una setmana després. I potser per això, ara puc fer-lo amb més claredat. El primer que he de fer, però, és agraïr-vos a tots el suport perquè els Premis Blocs Catalunya de 2009 també hagin estat un èxit.

I ho han estat gràcies, sobretot, a l’incansable afany de fer les coses bé de STIC.cat. És d’agraïr compartir aquestes experiències amb la resta de membres de l’associació, que fan que allò complicat sigui senzill, i que l’inabastable sigui una anècdota de com va passar. També és d’agraïr el suport mediàtic i institucional, i, sobretot, el dels blocaires, sense els quals els Premis (tot i que soni a tòpic) no tindrien cap sentit.

Ara ja toca mirar endavant. Cap a l’edició de 2010. Aquesta que deixem enrere, però, era especial, perquè ha visitat Vic, la “meva” ciutat. Més “meva” des que la tinc lluny, a una hora de camí, des que en trobo a faltar algunes places i passejos, tot i visitar-los gairebé setmanalment.

Podria allargar-me, molt, però diuen, en castellà, que “lo bueno, si breve…”. Ens ho creurem. Gràcies, doncs, de nou!

El Premi Nacional de Comunicació de Proximitat, per Osona.com

Osona.com, el primer diari digital de la comarca d’Osona i el segon de Catalunya, va néixer l’any 1996. Això és, precisament, un any després de les meves primeres entrades a Internet, amb aquell mòdem negre de llums vermelles i verdes que tants problemes donava. I que tant soroll feia. Però això és un altre tema. Volia, des d’aquest humil bloc, felicitar a la resta de l’equip, i a l’artífex del grup, en Miquel Macià, així com a tots els que un dia o un altre han col·laborat d’alguna manera amb l’editora, pel Premi Nacional de Comunicació de Proximitat que el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha donat a Osona.com.

Osona.com va créixer durant els anys posteriors d’una forma que era insòlita en els projectes empresarials a Internet de l’època. Per una banda, perquè el seu caire comarcal el feia completament diferent de la resta d’ofertes. I, per l’altra, perquè en tot moment va ser un diari portat per periodistes, i ho segueix sent. I un dels errors més comuns a finals dels 90 i principis d’aquest segle, era precisament que molts diaris digitals neixien des de botigues d’informàtica o “estudis digitals”: es disposava de recursos tècnics d’una forma més que sobrada, però faltaven els coneixements de periodisme.

Recordo encara les primeres versions d’Osona al dia, el primer títol d’Osona.com (o dels primers). I recordo també quan va incorporar els fòrums: va ser, de fet, la meva primera experiència professional relacionada amb la programació web, i també el que em va obrir la porta de la meva primera feina en aquest sector.

Uns anys després, quan ja estava desvinculat de l’empresa en la qual vaig conèixer-ne el seu editor, en Miquel Macià, vàrem tornar a coincidir per posar en comú el que havia de ser el futur d’Osona.com. I, el primer projecte en comú que vam engegar quan ja havíem fundat la que encara és la meva empresa (Sobrevia.net, amb dos companys d’aventures més), va ser Nació Digital. Un diari que, inicialment, es va obrir com un mitjà temàtic sobre tecnologia, i que, amb el temps, es convertiria en la capçalera nacional del Grup Nació Digital, combinant la informació política i tecnològica.

Durant aquests darrers anys, la “idea” del Grup Nació Digital que vaig imaginar-me un dia parlant amb en Miquel, s’ha convertit en un projecte ferm i del qual Sobrevia.net participa activament, i que consta de quinze capçaleres territorials i temàtiques. Jo m’encarrego, a més de la gestió “tecnològica”, de la redacció de Gironainfo.cat, un dels territorials que ja porten temps de rodatge, tot i que ben aviat començarà a tenir més activitat, tant de redacció com comercial. La darrera idea genial sorgida del Grup (on ara mateix hi ha unes 15 persones, més col·laboradors externs o puntuals) ha estat elsBolets.com, un diari digital sobre els bolets.

Però no és l’únic. El Grup Nació Digital té, a més d’Osona.com, Nació Digital, Gironainfo.cat i elsBolets.com, altres diaris com el Diari Forestal, Meteoclub, el Diari de la Crisi (primer en català en informar sobre la crisi, i conduït per en Quico Sallés, un mestre dels titulars, i de la redacció, ep! hehe), LaGarrotxa.info, elRipollès.info… i fins i tot s’han atrevit a fer funcionar Lluçanès.com, un diari digital d’una subcomarca de la comarca d’Osona (tot i que els que hi hem viscut un dia o altre encara tenim vigents els adhesius de fons “granate” i lletres blanques, grans, que diuen “El Lluçanès és comarca”).

Osonatanga.com, un diari digital sobre oci a Osona, i Eroscatalà.com, el diari sobre erotisme i societat, en són alguns dels altres integrants. I Blocdefotos.com, un producte creat el maig de 2003 per Sobrevia.net, com un experiment més aviat tècnic, per la manipulació automàtica de fotos, que ben aviat es va convertir en una comunitat d’usuaris que publicaven les seves fotografies. 6 anys, 1.000 usuaris que hi publiquen gairebé cada dia i més de 54.000 fotografies són unes grans xifres, que mai hauríem imaginat. Actualment, el Bloc de Fotos és part del Grup Nació Digital.

Amb tota aquesta història, no he parlat del què realment m’agrada a mi, que és de la part tècnica. Perquè ha estat, i continua essent, una de les principals apostes tant de Sobrevia.net com del Grup Nació Digital. No es tracta de ser pioners, perquè la gent no vol que ens passem el dia experimentant, sinó que volen estar informats de la manera més eficient i fiable possible. Si bé la confiança és cosa de l’equip de redacció al complet, la plataforma tecnològica ha de facilitar que hi hagi una sèrie de periodistes que utilitzin un sistema de publicació que els sigui més o menys simple i intuïtiu, dintre de les limitacions que podem trobar-nos per motius tècnics.

I això ha fet que, des d’un Nació Digital on l’editora del Grup s’estrenava en les redaccions administrables (Osona.com es maquetava en un editor HTML amb les corresponents limitacions tècniques i temps que es requeria per arxivar notícies, etc…), haguem arribat a la Redacció Única, un sistema a través del que les diverses edicions podem compartir continguts en dos clics, a més de disposar d’un fons audiovisual i documental unificat i etiquetat, i comunicació entre tots els redactors i tècnics des de la mateixa Redacció Única.

I el constant creixement i propostes dels periodistes ens fan adonar, moltes vegades, d’aquells detalls -o de vegades funcionalitats completes- que potser no se’ns havien ocorregut, a la vegada que nosaltres els proposem i desenvolupem automatismes que, tot i que no els havien pensat, agilitzen molt la tasca periodística.

És, doncs, tot un plaer -però no tant, que si es pensen que m’ho passo tant bé, em demanaran perquè cobro!!! hehe – formar part d’aquest equip, cada dia més sòlid.

Va de crítiques (II)…

Era descoordinació. No sabia si atribuir el fet que l’Ajuntament de Girona “fes fora” de la Devesa a base d’incordiar a l’Agility Club Girona a la descoordinació o a la mala fe. I avui, en la reunió que hem mantingut amb el Cap d’Esports, hem pogut constatar de primera mà que no en sabia res.

Però no sabia res de cap dels temes que li mencionàvem. Sabia de les obres d’enderroc a la Devesa. Però segons ell, per la zona on es troba el club d’Agility, és competència de la regidoria de Medi Natural. I Medi Natural no en sap res. I per triar el nou terreny, hauria d’intervenir-hi la regidoria d’Urbanisme, però ni l’arquitecta municipal encarregada del sector de Domeny (on diuen que hi ha el què serà, algun dia, el nou terreny) ni la de la Devesa (on era fins ara) sabien de què els estaven parlant. Irònicament, el Cap d’Esports ha hagut de definir “agility” a l’arquitecta. “Un esport amb gossos”.

Em sap greu perquè no m’agrada criticar per criticar. Ni ficar-me ne política més del compte. Però en aquest cas crec que els encarregats (que suposo que es reparteixen entre diversos partits, pel pacte de Govern de l’Ajuntament de Girona) de coordinar el canvi de terreny es mereixen una bona estirada d’orelles.

Perquè allò de dir “tots els polítics són uns vividors” mai m’ha agradat. Però si mentre estan escarxofats a la poltrona no es dignen ni a assistir a les reunions que convoquen, la veritat és que arriba un moment que no pots evitar que el què dius sigui interpretat així. I és, reitero, una llàstima que aquells que haurien de treballar per nosaltres, acabin convertint-se, pràcticament, en “l’enemic”.

L’apreciat Xavier Borràs, durant la celebració de dimarts a Vic del Premi Nacional de Comunicació de Proximitat per Osona.com, que es parla de “societat civil” sense sentit, perquè mentre no hi hagi “societat militar”, la “societat civil” és, simplement, la “societat”. Potser en aquells moments no recordava cap de les batusses institucionals per les que tots, invariablement, acabem passant un dia o un altre. Llavors, hagués pogut rebatejar el terme “classe política” i dir-n’hi “societat política”. Potser és això el què diferencia el terme “societat civil”.

Benaurats (i afortunats) aquells que no s’impliquen, perquè seva és la capacitat de no enfadar-se amb els ajuntaments.

Va de crítiques…

No solc tenir massa ocasió d’escriure al bloc, i, darrerament, pobret, només l’utilitzo per desfogar-me. Li haurem de dir “kleenex”, a aquest pas. Avui estic enfadat amb el meu consistori. El treballa per mi. Així que, amb el vostre permís, exposaré el cas:

L’Ajuntament de Girona va comunicar a l’Agility Club Girona, fa mesos, que no li renovava la cessió de l’espai que actualment ocupa a La Devesa perquè s’havia de tirar endavant el projecte del nou Pavelló, però ens va dir que fins que ens recol·loquéssin podríem seguir-hi entrenant.

Mesos després, deixant passar fins i tot la convocatòria d’una subvenció que hauria permès al club – que no és una empresa sinó una associació sense ànim de lucre!- poder sol·licitar part del pagament d’alguna de les obres d’adequació del “nou terreny”, la regidoria d’Esports ens va comunicar quin seria el nou espai. També ens va indicar que féssim una assegurança, que ja està contractada. I que abans de Fires hauríem de marxar, perquè s’ha de tirar a terra el què queda d’instal·lacions.

Fa només dos dies, se li va comunicar al President del club que el terreny que ens havien dit… “no podia ser“. Que era zona verda, i que havien trobat un altre espai, al peu de l’AP-7 (on encara hi ha dos carrils i entenc que al fer el tercer, l’espai es veurà reduït), i que tardaria més perquè estava en mal estat -si més no de cara a poder-hi fer alguna cosa-.

I, avui, per sorpresa de tots, a les instal·lacions actuals de la Devesa, ens han tret l’electricitat i no hem pogut entrenar perquè no hi ha llum. Ni que visquéssim al segle XIV, “oiga”.

Demà el club té una reunió amb el Regidor d’Esports. Jo, per poc que pugui, hi aniré, en condició de Secretari. Però, la veritat, tampoc guardo massa esperances… Sembla  evident que no deuen tenir moltes solucions si s’aplica directament el “mobbing” -voluntari o no-.

El millor del cas, és que l’Agility Club Girona havia acordat no fa gaire amb l’Ajuntament que oferiria, gratuïtament, dues sessions d’obediència a tots els amos de gossos censats; perquè no sembli que estem tirant els diners quan paguem 41,40€ l’any per tenir gos (que, per les explicacions oficials, significa quelcom semblant a ser un porc que no en recull els excrements, i per tant, genera despeses a la resta de ciutadans, ergo és, a més, un insolidari). Però si no hi ha espai on fer aquestes sessions, com esperen que col·laborem?

Sigui com sigui, de moment ja m’he desfogat una mica. Una llàstima, perquè feia dies que pensava què podia escriure al bloc que fos interessant i, malauradament, ha acabat caient un altre totxo. Ho sento!

De tant en tant…

De tant en tant recordo que tinc un bloc, entro i hi escric alguna cosa. En general, res massa important. De vegades, fins i tot hi faig proves, com en el darrer apunt en què vaig enviar una foto i ho vaig publicar directament des del telèfon.

Si, tinc un mòbil de feina nou. És un HTC Dream (altrament conegut com a G-1) i porta el sistema operatiu de Google per a mòbils, l’Android (no confondre amb el que sortirà el 2010, el Chrome OS! hehe)

També, de tant en tant, em vénen ganes de fer servir el bloc com a catalitzador de les meves frustracions. Val a dir que no són moltes, però que soc dels que penso que la gent, si s’hi fés una mica, de vegades em treuria mals de cap, enlloc de sumar-me’n de nous dia rere dia. No es pot generalitzar perquè hi ha molta gent molt i molt vàlida en la seva feina, i fins i tot en allò que fan com a voluntaris (i una gran mostra d’això en són els meus companys a Sobrevia.net, la gent del Grup Nació Digital o els membres de STIC.CAT, per diversificar una mica). Però de tant en tant et trobes amb pedres (de les grosses i que no es trenquen), amb les que hi has d’interactuar; de les que no aprenen res del què els expliques amb tota la bona fe (ni els interessa), i de les que, a més, es fan les convençudes que no n’aprenen perquè no els ho has explicat prou cops – fins que, pel mig, admeten que no els interessa ni una mica aprendre el què els estas explicant; “és el teu problema”, diuen. Chapeau!

Si algú, però, s’acosta per aqui i no té cap mena d’interès per aquest tipus de tonteries, també li puc dir que ja han començat les obres de la part del c/Carme que quedaven per fer. Si, si, les del tram del carrer que va des d’Enderrocades i fins Olivera, per davant de la farmàcia, el Mercadona o el què, fins fa un temps, era el Car Glass -que s’ha traslladat a Sant Narcís-. D’aquest tram se n’encarrega l’empresa de Quart OCIFE 75 S.L., i pel què ens havia explicat l’Ajuntament es preveu que en uns 4 mesos s’acabaran. De les reunions de seguiment, però, no n’he sentit res. Potser perquè aquest tram no és el de casa meva.

Un cop acabades aquestes obres, segons el consistori, es procedirà a fer l’escala per baixar a la llera de l’Onyar al final del carrer, en direcció al Cementiri. No té res a veure amb la passera que hi havia projectada més o menys davant la Guàrdia Civil, i que de moment és només això, un projecte sense previsió d’execució.

Un altre dia, si tinc una mica de temps, pels més “friquis”, explicaré quatre coses sobre el mòbil; que Movistar té una mica abandonat -tot i que s’entén, ja que també venen l’iPhone i no ens el van pas oferir gratuït amb la portabilitat! hehe- i per tant, si algú vol tenir funcionalitats com la càmera de vídeo, o la sincronització amb Google Calendar, s’ha d’espavilar.

Movil nou!

Aquest apunt ha estat escrit des del meu nou movil amb Google Android

Ja podeu votar a la 2a edició dels Premis Blocs Catalunya

Doncs això, des d’aquest matí a les 9 ja podeu votar els blocs inscrits als Premis Blocs Catalunya 2009. Aquest any s’han superat els 600. Per votar, cal indicar una adreça de correu electrònic on s’envia un codi de votació per tal de confirmar que l’adreça és correcta. Està permés un vot per categoria i dia.

» Més informació a www.premisblocs.cat

603 blocs inscrits a la 2a edició dels Premis Blocs Catalunya

Doncs si, gràcies a tots els que us hi heu inscrit! Aquest any hem superat ja la xifra dels 600. A partir de dimecres, a més, podreu votar els vostres blocs preferits.

Trobareu més informació al web dels Premis Blocs Catalunya, i a la nota de premsa de STIC.CAT (PDF).

Tornaran les obres…

Això diu el fulletó que ens hem trobat els veïns del carrer del Carme aquesta setmana: que tornen les obres al carrer, per acabar la part que falta davant del Mercadona i per fer l’escala. I també ens recorden que ja han començat els treballs de rehabilitació del mur del Cementiri i de la vorera d’aquella zona. Diria que s’han oblidat d’un trosset, petit, que uneix la part ja reformada del carrer ambe l Cementiri, però suposo que diran que temps al temps, que fins aqui arriba el pressupost. De moment, esperarem a les obres que desviaran el trànsit del c/Carme per pont de la Font del Rei mentre durin!

També us vull convidar, tard perquè la feina no m’ha deixat temps de fer-ho abans, a la jornada “La política catalana a la xarxa” que STIC.CAT organitza aquest dissabte a la Facultat de Ciències polítiques de la UPF. Més informació a stic.cat i al Facebook :)

Premis Blocs Catalunya i altres

Aquest dilluns 20 d’abril s’ha obert el període d’inscripcions a la segona edició dels Premis Blocs Catalunya. Aquest any em fa especial il·lusió el fet que l’acte de lliurament dels premis es celebri a Vic, el proper 2 d’octubre. Us hi espero! :)

Per altra banda, la feina em té apartat del bloc, el Twitter, i un incident del que encara en desconec els motius va fer que em bloquegéssin el compte de Facebook. Si no em trobeu a la llista d’amics, torneu-me a buscar. I a veure si mai m’arriben a aclarir perquè d’un dia per l’altre ja no vaig poder accedir. Vés a saber…

Per acabar, si us agrada en Joan Miquel Oliver i teniu oportunitat us recomano que l’escolteu. Divendres vam anar al seu concert de presentació del disc Bombón Mallorquín, que va fer a l’Auditori de Girona, i la veritat és que té un directe molt bo. Si tinc una mica de temps, miraré de parlar-ne més:)