El motiu pel que no vull parlar de polÃtica en aquest bloc
Hores i hores pensant tÃtols curts. Total, per res!
Bé, vull fer una reflexió, el més breu possible, sobre el motiu pel qual intento evitar fer crònica o debat polÃtic al meu bloc. De fet, és molt senzill: la polÃtica no és ni la meva feina ni el meu passatemps. Desconec profundament la gran majoria de la legislació i, en gran mesura, el rerefons dels pactes polÃtics. En soc completament inexpert, i, en resum, no em veig amb arguments per a poder-ne parlar de forma seriosa. Per tant, ho evito.
Ara que ja m’he deixat per terra, i no tinc cap tipus de credibilitat, faré la meva reflexió: com ja ha quedat palès, per a escriure sobre alguna cosa crec que se n’han de tenir uns coneixements bà sics i, per anar bé, com més complets millor. Però, per altra banda, cada dia hi ha més blocs d’opinió polÃtica. Blocs que a vegades comprenc, perquè generen un debat interessant. Però, altres vegades, em trobo amb blocs que transcriuen discursos polÃtics i notes d’un partit en concret. En aquest cas, com a altaveu, considero que els falta el component de bloc.
Però això que he dit era evident. Volia arribar una mica més al fons: amb la gent que conec tinc dos tipus de conversa polÃtica. Per una banda, els que hi entenen, i amb qui solc deixar anar afirmacions dubtoses perquè m’argumentin a favor o en contra. M’agrada escoltar perquè s’aprèn una mica cada cop. I, per altra banda, hi ha aquells que em deixen anar tots els tòpics que surten al Polònia. I jo, escoltant, m’adono que potser el fet que tothom pugui votar fa que sigui necessà ria una certa “banalització” en positiu de la polÃtica. Un acostament a la gent. Però per altra banda, això és impossible: la polÃtica és, en el fons, un cúmul de lleis i pactes que, com molt bé va assenyalar Jordi Pujol, “es tanca en un despatx”. Fet que comprenc des de fa temps; jo també havia cregut en allò que en dèien “democrà cia electrònica” fins que vaig deixar les utopies de banda i vaig tocar de peus a terra [i em sorprèn que gent amb més edat i experiència que jo encara hi cregui; serà que tinc pocs ideals, però les coses són com són!].
En fi, unes reflexions que em porten al de sempre. No m’agrada parlar de polÃtica al bloc perquè desconec profundament la gran majoria de la legislació i, en gran mesura, el rerefons dels pactes polÃtics. En soc completament inexpert, i, en resum, no em veig amb arguments per a poder-ne parlar de forma seriosa. Per tant, ho evito.
Arxivat sota: Diversos
Respecto la teva opció de no parlar de polÃtica, però no la comparteixo perquè polÃtica, de fet, ho és tot. Quan parles de l’escola pública, o de la situació del català , o de la manca d’ample de banda… parles de polÃtica. Entenc que no en vulguis parlar com a part activa o com a militant d’una determinada causa, però ja deia en Fuster que la polÃtica o la fas o te la fan. No cal ser expert per parlar-ne, i jo diria que una democrà cia no és completa fins que tothom parla de polÃtica de la mateixa manera que parla de literatura, cinema o cuina: la majoria de la gent no som experts en literatura, en cinema o en cuina però sà que tenim una opinió formada sobre què ens agrada, per què i què no ens agrada. Si la polÃtica només l’hem de fer els que ens hi dediquem activament perquè som cà rrecs electes o membres d’un partit, malament. Perd la seva dimensió democrà tica.
Bé… malgrat que comparteixo bona part del què dius, el problema és que el nivell de debat polÃtic que hi ha, globalment, en blocs, és més elevat del que jo em podria permetre. I, en general, quan he donat opinions sobre polÃtica sempre se m’han rebatut amb arguments que dóna l’experiència, més que el coneixement, fet pel qual de moment em continuaré asbtenint d’escriure explÃcitament sobre polÃtica.
Una altra cosa és que, realment, si que és cert que qualsevol opinió que publico forma part, en certa manera, de la meva visió del món, fet que no deixa de tenir relació amb l’entorn polÃtic. Però no puc recomanar una opció de vot, o criticar una força polÃtica per un debat que generi, si en desconec el rerefons.
I una bona mostra d’això fou precisament la resposta de Jordi Pujol a la meva pregunta sobre si el vot electrònic podria fer baixar l’abstenció. Jo sempre he cregut que si, que en part la faria baixar. Però ara també m’ho qüestiono. I, com això, tants altres temes sobre els quals sé que podria parlar-ne però que em deixaria massa coses “al tinter”, i que no arribaria a l’”excel·lència” que crec que requereix el fet de publicar afirmacions al públic.
Són maneres de veure-ho, suposo. Crec que des d’un bloc d’un polÃtic és més còmode, a més, fer valoracions, ja que hi ha un partit al darrere. Qualsevol afirmació que jo pugui fer podria ser entesa com a acte de simpatitia o milità ncia (de fet, algun cop m’hi he trobat) quan no era la meva intenció; i això és, precisament, perquè en el moment d’escriure’l desconeixia certes argumentacions que després he secundat com el primer.
Entre el post i el comentari aquest, acabo de fulminar l’afirmació que feia al principi de l’apunt (”Bé, vull fer una reflexió, el més breu possible”). BrevÃssim. Si
Miquel,
tots parlem de polÃtica sempre, el que entenc que vols dir és que no vols escriure en el teu bloc opinions polÃtiques estrictes..i t’entenc, però a aquells que som malalts de polÃtica no podem evitar-ho…per això al final t’allargues i t’allargues perquè en realitat vols parlar-ne..:-)))
salut
Bé, hi ha una diferència: vosaltres viviu la polÃtica, jo la veig. (viure/veure). O sigui: jo prefereixo, ara mateix, observar i parlar amb gent que sap de polÃtica, perquè m’il·lumini, i per donar-los a conèixer fets que visc i veig. Potser algun dia em sentiré capacitat per o bé fer vida polÃtica (que, de fet, és una cosa que mai m’he proposat perquè no estic capacitat) o, si més no, fer públiques les meves opinions polÃtiques. Però per ambdues coses fa falta un criteri definit, opinions clares i justificades… i per això considero que encara estic verd.
I no per l’edat, suposo que per les experiències. Sempre he admirat a aquells més joves que jo que ja militen partits o tenen clarÃssima la seva opinió: tant de bo ho veiés tant fà cil; voldria dir que, segurament, tinc una posició molt més definida sobre molts temes. Però no és aixÃ, i no crec que el més adequat sigui parlar explÃcitament de fets polÃtics quan soc plenament conscient de les meves limitacions.
A vegades en parlaria, si. Però a les dues lÃnies d’esborrany em queda clar que jo mateix em rebato arguments i que per escriure sobre certes coses, fa falta més maduresa d’idees.
Per sort tinc bon mestre (a qui he demanat la seva opinió i encara no me l’ha dit; a veure si té temps de llegir tot això) per anar aprenent.
De totes maneres, aquesta reflexió tant i tant i tant i tant i tant llarga em reafirma en el fet que la polÃtica és complicada. És, per una banda, el dia a dia. Però, per l’altra, per la banda de la negociació, la claredat d’idees, l’argumentació de les posicions… és molt complicat. I això, aplicat a la vida dià ria de la gent com jo, pot fer que hi hagi cert desencÃs: no pas tant amb els polÃtics, que és la crÃtica fà cil; sinó amb el fet que, voti a qui voti, no tinc ni la més remota idea de què em prometen quan llegeixo el seu programa electoral; tot té segones lectures, interpretacions diverses… té un punt de subjectivitat que hom, suposo, arriba a entendre algun dia.
Tot arribarà .
I grà cies per llegir-me i comentar.
Per no voler parlar de polÃtica trobo que aquest és un dels comentaris sobre polÃtica més interessants que he llegit últimament
Estic d’acord amb en Carles, la polÃtica la fas o te la fan. Jo com tu intento no parlar de polÃtica en el meu blog (crec que tinc un sol post que en parla de forma estricta), però com que escric gairebé sempre sobre temes d’acció social, activisme, cooperació… d’alguna manera també estic parlant de polÃtica, tot i que mai d’una forma directa.
Respecte lo de les utopies i els ideals, per pocs que en tinguis, guarde’ls i cuida’ls. Sense ideals és impossible transformar la societat.
A la polÃtica d’avui en dia els ideals s’han substituït per programes.
Salut!
Bé,
potser el tÃtol hagués estat més encertat allargant-lo aixÃ:
“Els motius pels que no vull ficar-me en temes relacionats implÃcitament amb la polÃtica des d’aquest bloc”
En qualsevol cas, la polÃtica com a element global és quelcom molt difÃcil de comentar, ho reitero, sense caure en els tòpics com “els polÃtics no foten mai res”, “cap partit em representa”, i un llarg etcètera.
Malauradament, si jo faig un comentari sobre polÃtica i intento aprofundir, acabaria en algun d’aquests pous sense fons, bà sicament perquè cada partit té una visió programà tica, i jo estic disposat a admetre més d’una visió a la vegada i presentar-la. Els partits, però, són necessaris i jo, amb una mica més d’experiència, crec que comprendré quines són les posicions que he de defensar “a capa y espada” [en sentit figurat, evidentment].
Parlar de polÃtica a un nivell més “activista” també té la seva dificultat, i per això, el més activista que he fet jo, ha estat fotografiar obrers durant la remodelació del carrer del Carme.
I respecte a les utopies i ideals, jo seguiré tenint-los, evidentment. Però, per una banda, potser el què per mi és una utopia, com pot ser decidir entre tothom per Internet per on passa el TGV, sigui en realitat una bestiesa. I això ho exemplificaré: al fer una votació per Internet manaria sempre el percentatge. Però llavors, es requeriria d’una distà ncia entre les opcions que fos suficientment important.
Per exemple, si el pas del TGV per Girona sense soterrar té un 48% de vots, i soterrada en té un 52%, no cal ser matemà tic per veure que tirar pel dret a la llarga pot conduir a problemes.
Problemes perquè els propis veïns que el volien soterrat, a miges obres, s’emprenyaran i voldran canviar el sentit del seu vot.
I més, si parlem de múltiples opcions, o d’opcions obertes.
Les utopies i els ideals, com tot, canvien amb el temps. I per això parlo al meu bloc, i per això, també, us agraeixo enormement els vostres comentaris: sense la reflexió, necessà ria a l’escriure; i els punts de vista i opinions diferents dels meus, d’obligada lectura quan són comentaris al meu bloc, em seria molt més difÃcil aprendre coses noves.