El meu bloc és un espai on hi dic coses. Coses més o menys relacionades amb la feina o els meus interessos. Sabeu de sobres que intento mantenir-me al marge de temes estrictament polítics, perquè de seguida s’etiqueta a la gent… i hi ha gent que no sap on ubicar-se i, per tant, encara vol menys que l’ubiquin perquè no ha mesurat cadascuna de les paraules i l’ordre en que les ha utilitzat. Això fa que, de tant en tant, algun apunt es quedi, per sempre, en esborrany. Al costat d’aquells que són massa llargs i mai s’acaben d’escriure del tot, fins que t’adones que és tard, que ja no tenen vigència, que seran per sempre esborranys.
Arxius mensuals: gener 2012
Fan falta nous estàndards forts
Arrel d’un projecte que està en fase de desenvolupament, he pensat força en els estàndards a l’hora de treballar amb documentació de forma col·laborativa. Si bé Betes i Clicks parlava de diversos serveis molt interessants el novembre passat, el cert és que tothom tria el que més li agrada i, al final, sol ser difícil posar-se d’acord si la gent té mètodes de treball diferents.
El #TicketDay, l’«altaveu dels petits»
Aquest divendres, ServeisWeb ha organitzat el primer TicketDay, unes jornades amb la participació de diversos ponents i un tast gastronòmic.
Informàtics, dissenyadors, desenvolupadors, Community Managers o assessors?
Sovint arreglo ordinadors de coneguts. O els assessoro en compres. I això que fa anys i panys que no treballo en botigues d’informàtica. Sovint diuen que soc “informàtic”. Però el terme “informàtica” és molt ampli (no us ho creieu? llegiu la definició de la Viquipèdia) i l’especialització, diuen, és la clau.
Provant altres dissenys, o l’inconvenient de la gratuïtat
N’he parlat en algun altre apunt, fa temps. Que precisament jo tingui el meu bloc a WordPress.com, enlloc d’allotjar-me’l jo mateix, té una explicació pràctica i ràpida: no volia barrejar aquest espai amb la meva feina de cada dia. No soc un client meu, ja tinc compte de correu i no vull omplir espai d’un servidor que vigilo dia i nit amb el meu bloc personal. Però de tant en tant em pregunto si no hauria de canviar d’opinió. De fet, em passa sempre que intento canviar el disseny fart de veure frases sense traduïr. Continua llegint
Google Maps i com agrupar punts d’un mapa
Avui, un apunt molt més tècnic però que vull deixar compartit, per si a algú li fa falta. En algunes ocasions haureu vist webs que, en un mapa de Google Maps, agrupen els punts (markers) de forma aut0màtica. Buscant entre els que ho feien vaig trobar un javascript interessant i prou senzill d’implementar, així com funcions PHP per calcular-ho des del servidor.
Canvis al paisatge: l’enderroc de l’antiga escola Pericot
Des de la finestra veig, ja fa molts anys, l’edifici que havia d’anar a terra per poder construïr la nova escola Pericot; que ara està ubicada prop de Mas Gri en barracons. Des de fa més d’una setmana, les obres d’enderroc de l’antic edifici ja han començat, així que, per recordar com era, com ha estat, i com serà, he començat a publicar una sèrie de fotografies des del mòbil en un àlbum de Google+. De moment, s’hi poden veure fotos de l’edifici durant els darrers dies, en què s’ha anat enderrocant a poc a poc. A mesura que s’acabi l’enderroc i comenci la construcció del nou edifici aniré actualitzant l’àlbum.
He pensat que segurament farà gràcia a amics i veïns, que porten temps veient el mateix paisatge, i pot ser divertit fer la comparació més endavant.
Sèries per descobrir: The Big Bang Theory
De tant en tant m’agrada seguir alguna sèrie de televisió, tot i que al meu ritme. Les cadenes s’han acostumat a convertir en aleatòries les emissions de certs espais, i això fa que, amb el temps, a més de la paciència, també acabi perdent l’interès.
El problema és el model de cultura
Tal com ja defensava en l’anterior apunt, el problema no és Megaupload, senyor legisladors. El problema és el “model de cultura” que hem instaurat tots nostaltres. Estructures faraòniques que, amb el panorama actual, no sabem con mantenir. Manca de previsió? Potser. Una necessitat puntual? També és possible. Centenars, milers, centenars de milers? Moltíssimes persones depenen d’una indústria que, per les seves dimensions, no sap ni pot adaptar-se. Una “indústria”, uns “lobbies”, que, ara per ara, volen subsistir com ho han fet en les darreres dues dècades. I això, senyors, lamento dir-los que ja no pot ser.
El problema no és Megaupload
Les autoritats nord-americanes han fet el contrari del què podrien haver fet. Enmig de l’enrenou de les lleis SOPA i PIPA, aturades per falta de consens, el tancament de Megaupload ha portat totes les mirades cap a un tema que cada cop és més difícil de gestionar: la protecció dels drets d’autor. Com si de l’ull de Sauron es tractés, una mirada unànime vigilarà d’ara en endavant tot el què hi passi. Ni l’”apagada” de la Viquipèdia, ni les crítiques de Google, Yahoo o Amazon han tingut tant ressò. Al final, que ho havia de dir, Megaupload haurà estat el revulsiu. I l’enemic, encara que no ho sembli, el tenen a dins.
