Com més racionals, més animals

Sí, m’he enganxat a The Big Bang Theory. I especialment al personatge de Sheldon Cooper, un físic teòric molt (massa) metòdic i amb poques habilitats socials, tant racional que de vegades sembla excèntric. Ell és qui m’ha fet pensar moltes vegades el què he escrit com a títol de l’apunt. Com més racionals som, més ens assemblem als animals. No havia de ser al revés?

Sheldon Cooper va viure una infància poc comú, doctorat a l’adolescència, poc acostumat a relacionar-se amb gent. En moltes ocasions té discussions amb arguments extremadament racionals que ens fan riure, però que no deixen de ser simptomàtics. De vegades, parlant sobre Superman, i d’altres, sobre temes més profunds. Però si una cosa el caracteritza és que desconeix la base de l’aleatorietat en les relacions personals i, per tant, busca sempre seguir un mètode en qualsevol cosa que faci.

Aquí és on em fa pensar que, com més racionals i metòdics, més animals. Perquè, en el fons, en Sheldon Cooper necessita trucar tres cops a la porta (toc-toc-toc, Leonard. toc-toc-toc, Leonard. toc-toc-toc, Leonard) i si no pot fer-ho es sent malament. Ha de seure sempre al mateix lloc, perquè hi ha molts factors que el fan el millor espai on seure. Teniu algun animal a casa? Us sona? Quantes voltes dóna abans d’estirar-se? Sol canviar massa de posició? I l’animal no raona, actua. Però acaba actuant com ho faria un ésser extremadament racional buscant, a partir de la relació de pensaments, buscant allò que l’instint, o els sentits, no li acaben de fer arribar prou clarament.

Donant-li una altra volta, potser no és a un animal, al què s’assemblaria, sinó a un robot. Programat per realitzar una sèrie d’accions en un ordre determinat, per avaluar una sèrie de dades i treure’n conclusions basades en criteris específics no variables.

Així doncs, els robots del futur hauran d’assemblar-se als animals? Segurament no. Però la raó i la ciència poden donar, si més no, moltes estones de riure. Com a mínim als que ens agrada The Big Bang Theory!