Dins el meu cap es repetien quatre paraules sense parar. «No hi ha cobertura». Vaig insistir. Volia saber si es referia a cobertura 3G, perquè amb GPRS jo ja passava; no calia velocitat, tampoc. La trobaria a faltar, però si no hi havia res millor… I tornava a respondre’m, aquest cop amb un terme més, com per reafirmar-se en la seva posició. «No, no hi ha cobertura». Movia el cap a banda i banda. «Cap. No n’hi ha».
