Fotografia de Mercè Romero
El sotregueig del tren l’endormiscava. Tenia entre les mans un d’aquests aparells moderns, de nom curt i internacional, reproduint imatges d’una sèrie americana d’èxit del moment. Un científic sonat, amant dels trens, en Sheldon, fent un viatge anàleg al seu, de trobada amb un ésser admirat. Recordava com n’havia estat de llarga l’espera a l’estació perquè aquella vaga inacabable feia que arribessin menys de la meitat dels combois. Sort que a ningú li interessava anar més enllà de la capital, i feia unes quantes parades que s’havia quedat pràcticament sol al vagó.
S’adonà que gairebé havia arribat quan, encara amb una barreja d’attrezzo de sitcom i de somnis intercalats, divisà el Pirineu, encara llunyà, per la finestra. La megafonia, que emprava un català massa forçat, anunciava la propera aturada, on ell havia de baixar. Es disposava a prémer l’únic botó d’aquell estri que el distreia quan el tren s’aturà en sec, enmig del no-res. Va sentir xiuxiuejar la parella que encara tampoc havia baixat, però que per la quantitat d’equipatge que duien segurament creuarien la frontera. Uns instants després, una veu masculina demanava atenció pels altaveus, i, pel poc que va poder entendre, parlava d’un problema a la catenària i d’un autobús.
Quan, dues hores després, arribava a aquell edifici gris, amb un gran logotip verd en forma de tren a la façana, ningú l’esperava. I es preguntà si, en algun moment, algú l’havia esperat. Semblava que tots els trens sortien sense ell, excepte els que arribarien massa tard. I el proper trajecte de tornada no era fins l’endemà. S’assegué en un banc i acabà de veure aquell viatge en tren que uns guionistes havien escrit pensant en un final còmic. Fins que la bateria, com ell, va cedir, esgotada.
Aquest relat forma part del projecte Disparant històries que duem a terme amb la Mercè i la Isa. La Mercè Romero (Twitter / Flickr) ens proposa, de forma periòdica, una fotografia perquè tots dos en fem un relat breu, i la Isa Romero (Twitter / Blog) i jo el publiquem als nostres blogs. Podeu veure el relat de la Isa al seu bloc, Universos infinitos.
