Fotografia de Mercè Romero
Suor. Un sol de justícia, un matí d’octubre. Força. Els braços empenyen, s’apreten les dents. Notes. El so d’una gralla interpreta el toc de castells. Silenci. El respecte de la gent que observa, nerviosa. Reptes. Un 2 de 9 amb folre sempre és complicat. Equilibri. Sota els peus, tremolen les espatlles de massa persones. Crits. Allà dalt no és fàcil sentir res, és com un món apart. Moviment. Sembla impossible que l’estructura es mantingui. Valor. En fa falta, a dalt o a baix, pujar o aguantar. Cansament. Un segon es fa etern, no arriba el moment en què la mà s’alci. Respiració. L’alè dels qui empenyen, clavat al clatell. Seny. Per baixar cal haver pujat; no és ràpid, ni fàcil.
Desconcert. Plouen paraules, el rugit s’acosta, avui no hi haurà sort.
Llàgrimes. Potser d’il·lusió, d’haver estat tant a prop. I de cansament, o gotes de suor. Seny. Avui no s’acaba el món.
Aquest relat forma part del projecte Disparant històries que duem a terme amb la Mercè i la Isa. La Mercè Romero (Twitter / Flickr) ens proposa, de forma periòdica, una fotografia perquè tots dos en fem un relat breu, i la Isa Romero (Twitter / Blog) i jo el publiquem als nostres blogs. Podeu veure el relat de la Isa al seu bloc, Universos infinitos.
