De vegades, els detalls més petits són els que a la llarga tenen més valor. Avui no parlo pas de xarxes socials, telèfons mòbils ni res per l’estil. Avui volia aprofitar per agrair les mostres d’afecte que ens envolten cada dia.
Arxius mensuals: maig 2012
Facebook vol ser Google
L’accidentada sortida a borsa de Facebook (amb valors que ja ronden els 30 dòlars després d’haver sortir a 38) ha estat seguida per una sèrie de rumors que marcarien el camí del futur de la companyia.
El món és nostre
Fotografia de Mercè Romero
«No perdis ni un minut més. El món és nostre. Surt a veure-ho. Et sorprendrà. Res està inventat. Tot està per fer. Encara hi som a temps. Cada cop falta menys, però no passa res. El temps passa, ho sé. Vertígen, mareig, el vent a la cara, instants escàpols. Corre. No hi pensis més. De veritat.»
És una sensació nova, potser encara no m’havia sorprès prou. Dies que passen, foscos, d’altres més clars. Però tots tenen un denominador comú: que passen. S’escolen per les agulles del rellotge inexorablement, mentre els veiem passar i, poc després, amb prou feines els recordem. Els records, pensaments, imaginació, barreja de sensacions forçades amb què intentem reviure allò que ja no hi és, o que creiem que no tornarà. El temps és relatiu. I com més passa, més ens n’adonem.
Anys adolescents, bojos: el temps se’ns tirava a sobre. Després calma. El temps passa, però encara som joves. Però ara, de nou, pressa. Ha passat i sembla que ho hagi fet en només uns segons. Són molts anys, és molt de temps. Per mi, per nosaltres. Per ells ja potser no. I pel meu jo d’aqui a unes dècades també serà una anècdota. “Trenta”, riuré. “Qui els tingués”. Tant de bo fos així de senzill estar-ne segur ara.
Però surto. Veig el temps passar, els cabells voleien al vent i m’adono que el món és nostre. Em sorprenc: res està inventat, tot està per fer. Hi soc, hi som tots a temps. Falta menys, però no passa res. El temps passa, el vertígen va i ve, el mareig s’acabarà després de seure i mirar un punt fix, descansar, la calma. Instants escàpols que hem de viure amb intensitat. Corrent, però sentint. Sí. Ho és. És nostre.
Aquest relat forma part del projecte Disparant històries. La Mercè Romero (Twitter / Flickr) ens proposa, de forma periòdica, una fotografia perquè en fem un relat breu, i la Isa Romero (Twitter / Blog) i jo el publiquem als nostres blogs. Podeu veure el relat de la Isa al seu bloc, Universos infinitos.
Tres dècades de ratolins de Microsoft
Potser en cert moment de 1982 el meu futur va quedar marcat per coincidir -més o menys- la meva arribada al planeta blau amb els primers ratolins de Microsoft. Potser tot això és una bajanada -que ho és-, però m’ha servit per trencar el gel i començar tractant el tema…
Internet, lleis, i sensacions conegudes
Els intents d’adaptar la legislació vigent en diversos àmbits a la presència d’aquests sectors a la xarxa és, de vegades, curiosa. No cal anar gaire lluny: tots sabem què està passant amb la indústria musical i cinematogràfica. I la darrera paraula l’ha tingut el CAC, en una adaptació forçada de la legislació aplicable als prestadors de serveis televisius.
De Dropquests i Doodles
De vegades sembla que la meva única intenció sigui parlar en clau perquè algun ésser desconegut pugui comprendre el missatge en clau que li envio. Però no és així, us ho ben asseguro. Però en informàtica -i a internet- hi “mana” l’anglès… i companyies que s’inventen noms, també en anglès.
Android 4.0, actualitzacions i cicles de vida
Els telèfons mòbils ja no són el què eren. S’han convertit en petits ordinadors que, a més dels avantatges d’un ordinador, també tenen els seus inconvenients. Bateria, actualitzacions…
Entorns de comunicació
El cert és que jo, personalment, prefereixo el bloc com a “entorn comunicatiu” perquè dóna molt més espai. Els que em llegiu de tant en tant ja us n’haureu adonat: no en sé, jo, de fer frases curtes. M’agrada extendre’m. Facebook no fomenta massa la lectura de textos llargs i Twitter, directament, ho evita…
La mirada de Steve McCurry
Darrerament parlo molt d’informàtica, internet o xarxes socials. Però fora d’això també hi ha vida, ep! Per exemple, les fotografies de Steve McCurry. Imatges que ara es poden veure exposades fins el 30 de juny a la Casa de Cultura de Girona.
Les normes dels serveis gratuïts
Fa uns dies parlava de les normes de Facebook, referents sobretot a pàgines d’empresa. I en només dos comentaris, va quedar clar que és un tema que pot donar per molt més…
