Relació entre visites al bloc i temes tractats

Com que sé que hi ha un molt reduït grup de persones que em llegeix prou sovint, sempre he cregut que de tant en tant és bo parlar de coses que no siguin sempre el mateix. Potser perquè així canvio una mica de registre, que també m’agrada i per això és el meu bloc. Però llavors, quan no parlo de tecnologia, mòbils, webs o xarxes socials, tinc menys visites. Segurament és ben normal.

Continua llegint

Les pantalles del futur

He reflexionat, jo sol, sobre l’apunt d’ahir, en què parlava, entre d’altres, del preu dels terminals. Potser, d’aquí a tres, quatre o cinc anys seran molt més barats. De fet, no farà falta el mòbil com a tal: tindrem unes ulleres (com les de Project Glass de Google) i una pantalla, que podrà ser més gran (diguem-ne “tablet”) o més petita (mòbil?). I algun dels dos haurà de ser només un complement de l’altre.

Continua llegint

Facebook i els canvis de configuració sospitosos

Imagineu-vos que un dia arribeu a casa i el llogater (o el banc que té la hipoteca) ha canviat la taula del menjador per una tauleta de nit. A partir d’ara haurem de dinar ajupits, i no us queixeu, que encara pujarà la quota. Sembla una tonteria, però arriba Facebook, entra al vostre perfil, amaga les vostres adreces de correu i fa visible una adreça @facebook.com, sense avisar i de forma unilateral. I això, és bo o dolent?

Continua llegint

«És que jo sóc de ciències…»

Aquest article es va publicar el divendres 22 de juny a Opinió Nacional. Es tracta d’una crítica a les traduccions per una comunitat que té més pressa per acabar que ganes de fer-ho bé. I on hi ha equips: uns volen “tuit”, altres “piulada”, altres “colar frases en valencià”, i així fins a no acabar. El resultat és una traducció -provisional- que fa vergonya.

Continua llegint

Sonet de mar i de pedres

Fotografia de Mercè Romero

Les onades trencant contra les pedres
espumoses es troben amb llur destí
quan un espigó es creua en el seu camí
però renaixeran de les seves cendres.

Tornaran de nou al seu mar a empentes,
les unes allà i les altres aquí,
com si no haguessin de tornar a obrir
els ulls i anar sempre a les palpentes

Quants quilòmetres haureu recorregut
per arribar a aquestes llunyanes terres
creuant el Mediterrani fred i blau?

Quantes hores i dies haureu perdut
movent-vos entre vosaltres mateixes
amb calma i alhora amb la fúria d’un brau?

Aquest relat forma part del projecte Disparant històries. La Mercè Romero (Twitter / Flickr) ens proposa, de forma periòdica, una fotografia perquè en fem un relat breu, i la Isa Romero (Twitter / Blog) i jo el publiquem als nostres blogs. Podeu veure el relat de la Isa al seu bloc, Universos infinitos.

Twitter en català… quina por!

Des d’avui, els qui hagueu participat en la traducció de Twitter ja podeu utilitzar-l0 com a idioma per defecte a Twitter.com, de manera que hi veureu la interfície amb les paraules i frases que més vots tinguin des del Centre de Traducció. Twitter espera tenir els 6 nous idiomes traduïts al 100% el 5 de juliol, Sant Miquel dels Sants, per aprofitar  la festa major de Vic (o potser no és per això, ep! hehe) i fer-los públics per tothom.

Continua llegint