M’ha sobtat veure un post al bloc de WhatsApp, amb el títol “Perquè no venem anuncis (Why we don’t sell ads)“. En un text prou breu, expliquen la seva posició, més a favor dels serveis de pagament que no pas de la publicitat arreu.
Des de WhatsApp es posen en paral·lel les dues opcions més evidents: un servei amb algun tipus de pagament i un altre de gratuït finançat amb anuncis. Com a principal justificació és que no ens n’anem a dormir pensant en els anuncis que ens posaran demà, sinó amb qui parlarem o amb qui no hem parlat avui. Per tant, la base ha de ser més “neta” en aquest sentit.
Podem estar-hi d’acord. De fet, els preus de WhatsApp no són pas prohibitius, ni molt menys. De fet, en dispositius com telèfons mòbils, on les pantalles no sempre són prou grans i la pròpia acció d’escriure-hi de vegades suposa prou dificultats, s’agraeix una interfície on no hi hagi un 10% de pantalla ocupat per un anunci.
Però, per altra banda, sobretot en espais com l’AppStore, pel fet que no hi hagi una forma de prova previ a l’adquisició de l’aplicació completa, poder disposar d’una opció retallada i amb anuncis de vegades ens permetrà substituir aquesta mancança.
No cal anar gaire més lluny: heu comparat l’Spotify gratuït i el premium? El fet de no tenir anuncis pel mig ho converteix en una eina completament diferent. Així que, tal com expliquen al bloc de Whatsapp, no és mala idea, quan pensem perquè un determinat servei o aplicació és de pagament, preguntar-nos quina en seria l’alternativa, i com podria funcionar.
Tot i que Google ens hagi acostumat a serveis gratuïts sense massa condicions aparents, és clar…
