Com sempre que s’acosten les vacances d’estiu, el bloc queda en Stand-by: s’ha d’acabar feina abans de vacances i, un cop feta, sempre és bo desconnectar.
Arxius mensuals: juliol 2012
Alea jacta est
Fotografia de Mercè Romero
Sovint recordava moments del passat en què havia pres decisions ben poc encertades. Tant en els moments decisius com en les preguntes més irrellevants. Quan havia de respondre, no solia pensar gaire, i això, al final, s’acabava notant. “Si hagués pensat que…” era el pensament que més cops li havia vingut al cap. Quan va creure’s aquell negoci “piramidal”, quan va decidir invertir en borsa i fins i tot en el moment de triar els amics. “Amics”, pensaria, “de tot menys això”. I és que l’Oriol no tenia, precisament, gaire bona intuició.
Però l’Anna l’havia convençut aquell calorós vespre de juliol. No tenien res més a fer que plànyer-se de no tenir diners. Uns diners que, temps enrere, si que hi eren. Abans que l’Oriol intentés fer-se ric amb dreceres que mai havia entès, i mitjançant “amics” que no li volien cap bé, a ell. La proposta havia estat més aviat curiosa: “ja que tenim pocs diners, perquè no ens els juguem al casino?”, li havia dit ella, mig enriolada. I ell, que ja rondava la quarantena, encara tenia aquell punt d’innocència dels infants, i la mateixa falta de control a l’hora de fer les coses. Perquè ell no pensava gaire, ell responia.
I va respondre que “d’acord, va, som-hi”.
L’Anna se’l va mirar, entre encuriosida i sorpresa. Ella només volia fer-li una broma per trencar el silenci; s’avorria. Però ell ja tenia la jaqueta posada i la cartera a la mà quan l’Anna va balbucejar un “era bro…”. “Però què carai”, va pensar. Total, si hi perdien hi perdrien poc. Com que tenia calor, ni la jaqueta, no va agafar. Va córrer cap a la porta, la va obrir, i van sortir.
Ara, l’Anna tenia les seves mans posades a les espatlles de l’Oriol. Ell, assegut davant d’una taula verda. Es va acostar les mans tancades a la boca, i va bufar. L’Anna va acostar-s’hi per fer el mateix. Li va fer un petó a la galta a l’Oriol i va contenir l’alè, tot mirant un feix de bitllets que havien deixat feia un moment sobre la superfície verda.
L’Oriol fa el gest de llançar alguna cosa. Uns daus surten d’entre els seus dits. Rodolen per la taula, piquen a l’extrem. S’aturen. Alea jacta est.
Aquest relat forma part del projecte Disparant històries. La Mercè Romero (Twitter / Flickr) ens proposa, de forma periòdica, una fotografia perquè en fem un relat breu, i la Isa Romero (Twitter / Blog) i jo el publiquem als nostres blogs. Podeu veure el relat de la Isa al seu bloc, Universos infinitos.
El núvol “matarà” les consoles?
Darrerament hem assistit a la presentació formal de la Wii U, una evolució de la Wii, però ni Sony ni Microsoft han millorat, per ara, les Playstation ni les Xbox. No volen o no saben com fer-ho?
Ja el tenim aquí: Twitter en català
Des d’aquesta nit ja podeu utilitzar el Twitter en català. Entenc que a molta gent li faci il·lusió, i confio que, quan passi la sorpresa inicial, tothom es vagi adonant que es pot millorar. Potser el què cal és que hi participi més gent, per anar decantant la balança en temes com el de “tuit/tweet/piulada”. Però ara ja ho podeu comprovar per vosaltres mateixos!
Sant Miquel dels Sants, Festa Major de Vic
Avui és Sant Miquel. Sant Miquel dels Sants, patró de Vic. No és el meu sant, cert, però si que ho és de la majoria de Miquels de la plana… així que ja ho sabeu: però no us confongueu, que hi ha un altre Sant Miquel a finals de setembre.
La física, Higgs i tot el què queda per descobrir
Us aviso: jo soc informàtic. Però m’interessen molts altres temes, de manera que el meu altre jo “pseudoperiodista” de tant en tant xafardeja una mica i intenta dir-hi la seva. I he seguit amb certa atenció l’anunci del CERN sobre el possible descobriment del “bosó de Higgs”.
Estrenant un Macbook Pro: dia 1
Des d’ahir a la tarda tenim, a casa, un Macbook Pro de 13″. Té la -no gaire- difícil tasca de substituïr un portàtil de 17 polzades Dell amb Windows Vista, del que ja en té tota la informació. Per si us fa cosa això de les migracions, us en faré cinc cèntims de la meva…
