Queen+Adam Lambert: l’homenatge que mereix Freddie Mercury

Que m’agrada -molt- Queen és de domini públic. En el seu moment, la idea d’Elton John fent de Freddie Mercury no em va acabar de fer el pes: en Freddie no es podia substituir. Molt menys l’invent amb Paul Rodgers: vaig defensar que allò no es podia dir Queen, tot i mostrar el meu respecte als grans artistes que compartien l’escenari. I tenia els meus dubtes amb Adam Lambert: sortit d’un concurs televisiu i nascut el mateix any que jo, el 82, l’havia vist a YouTube en altres gires amb Brian May i Roger Taylor però no ho tenia del tot clar. Com es vivia un espectacle de Queen sense l’ànima de Queen?

Read More »

Hackers i filtracions: de qui és la culpa?

L’atac informàtic al Sindicat de Mossos d’Esquadra té, per mi, un punt especialment controvertit més enllà del què en sabem o en deixem de saber, i és el mateix que en qualsevol atac amb filtració de dades personals sensibles: qui en té la culpa? És el “hacker” (o script kiddie) que ha accedit i ha fet la filtració? L’informàtic -o el cunyat de torn que ha muntat el WordPress- també hauria de garantir la seguretat, si ha acceptat l’encàrrec de preparar un web. I la mateixa entitat que ha contractat el desenvolupament, sabent quines dades contindria, s’hauria d’haver preocupat d’aquest tema: les auditories de seguretat sempre són una bona idea.

Read More »

Girona-Madrid, Madrid-Girona: històries de vuit hores dins d’un tren

Anar i tornar de Madrid amb l’AVE és un viatge molt ràpid, però no deixen de ser 4 hores llargues de tren per trajecte. I com que no soc dels que s’adorm en moviment, vaig agafar l’iPhone i vaig descriure, tant en l’anada com durant la tornada, un viatge que ben bé podria ser cert com haver-me’l inventat. El resultat, sense revisar ni corregir, tal com ha sortit del mòbil des d’on ho anava escrivint a estones, de cadascun dels trajectes.
Read More »

Música i vivències, records cíclics

Tots drets aplaudint en un concert amb la banda i el cor del Conservatori, acompanyant Obeses. Us parlo d’aquest diumenge, en què després d’escoltar la interpretació de Bohemian Rhapsody del grup osonenc envoltats d’instruments que sovint tots ignorem -però que sempre hi són, encara que cada cop més en “digital”-, ens vam estar un minut drets aplaudint. Que la interpretació fos d’una de les obres mestres de Queen hi devia fer, encara que també es va aplaudir llargament la versió de Rosó, la peça de lluïment -i caram, quin lluïment- l’Aria du l’Hermafrodite, o les interpretacions d’algunes cançons d’Obeses per part de la banda del Conservatori, sense el grup.

Read More »

Experiments amb les paraules

M’agrada jugar amb les paraules. Intentar combinar-les com mai ho he fet abans, escoltar-les de nou i rellegir-les. Dir-les en veu alta amb diferents entonacions, jugar a moure les comes, a trobar sinònims i rimes. Llàstima que el resultat final sovint sigui maldestre. Però de tot se n’aprèn. Algun dia em llegiré de nou i em farà vergonya. Però de tant en tant és bo trencar la rutina; així que avui publicaré alguns experiments que de vegades rimen i d’altres em sembla que es podrien cantar, però que al cap i a la fi no són més que això, un laboratori per aprendre a escriure i a perdre la vergonya de no fer-ho bé:)

Read More »

Benvolgut Miquel del passat…

Benvolgut Miquel del passat, t’equivoques de cap a cap: el temps no només no passa més a poc a poc, ans al contrari. Ara les hores s’escapen volant darrere teu. Tens tantes coses per pensar, tantes decisions per prendre per molt banals que semblin i tantes coses per fer, saber, escoltar, tastar i mirar que has perdut el compte de tot allò que vas prometre que havies de fer.

Read More »

Si la cultura ens divideix, malament rai

L’article del dia d’aquest dilluns d’en Pere Gendrau a Nació Digital, “El castellà també és d’aquí“, reclama que, a hores d’ara, el castellà també forma part de la nostra cultura i, per tant, el fet que ens hagués estat imposat en un moment històric determinat no hauria de condicionar el fet que en una hipotètica república catalana independent, fos un idioma cooficial amb el català.

Read More »

Com ens relacionarem amb la “intel·ligència artificial”?

El concepte d’intel·ligència artificial s’està posicionant com a producte en forma d’assistents personals com Google Now o Cortana de Microsoft, que a partir de la informació que generem i que són capaços de capturar i interpretar, ens poden acabar avisant de possibles reunions, vols o quines notícies ens poden interessar. Tot i que l’àmbit de la IA és molt més ampli, per ara les limitacions tècniques i ètiques en limiten molt la seva aparença, fins al punt que el cas de Siri d’Apple, quan s’han provat els altres dos, no deixa de ser un reconeixement de veu maquillat, amb una comprensió limitadíssima i molt poques opcions. Que potser és millor a efectes pràctics, veient com pot espantar-nos que dos robots virtuals de Google o Microsoft puguin saber tant sobre nosaltres com per avançar-se a les nostres necessitats.Read More »

La fluïdesa i el llenguatge

“Cel rogent, pluja o vent”, deia el meu avi mirant al cel donant per fet que en aquell clot que era Vic de vent en faria poc. “El rector no se’n recorda de quan era vicari”, havia sentit dir a la meva àvia, de “Campdevano” on mai vaig sentir dir-li la “L” final. Vivien a Vic, al costat de “Catlletenes” i sovint empraven mots com “dropo” o “gamarús”, o em demanaven que els “atansés” el “gec”. Vaig començar a parlar en aquell català de poble, tot i que sovint em diuen que no tinc “accent de Vic”, aquell de les “fuies” seques i aquella capacitat de defensar-s’hi tant bé, amb els pronoms. Read More »

Des del futur

Passaren els anys, i la Terra seguia essent el planeta blau, i verd, que es veia des d’arreu de la galàxia. Després de tants segles de pensament il·lustrat, hom ni tant sols recorda els inicis de la societat, aquells dos milers d’anys en què, gairebé com a simis, ens barallàvem entre nosaltres per diners i poder. Ara i aquí, no som capaços ja d’imaginar-nos com devia ser viure en aquest estat constant de bel·licitat i enveja. Hem après tant, i ens ha agradat tant aprendre, que se’ns fa difícil d’entendre. És l’any 8.240 després dels Acords de Síria i estem asseguts en un jardí no-artificial, veient com el món ha canviat i les estrelles i planetes segueixen immutables. Potser haver descobert que no érem sinó uns nanoscòpis individus en un multivers que encara no podem medir perquè no hem estat capaços d’imaginar mai xifres prou grans.

Read More »