Encara soc jo

Us parlaré de ja fa molts anys. Vaja, del que per mi és una eternitat. Jo duia una bata, de color verd -o blau, potser- i estava assegut cap al mig d’una aula de parets verdes -o potser blanques-, presidides per una gran pissarra en un altell de fusta, d’aquells que quan els trepitjaves feies retronar tota l’escola. La motxilla, massa plena, feia contrapès a la cadira mentre estaves assegut. La tombava tant bon punt t’aixecaves. Més silenci de l’habitual, mentre la mestra -la Dolors, la Fina, l’hermana Lourdes, la Magda o l’Amèlia- recitava amb paciència, un a un, els noms de cadascun dels qui fórem infants primer, després nois i al final milhomes.

Read More »

El final de Twitter no ens hauria de preocupar

Darrerament és un dels temes que s’han de tractar: #RIPTwitter. Morirà la xarxa social? La Karma Peiró també se’n va fer ressò a Nació Digital. I en Francesc Grau al seu blog. I la llista no s’acabaria. Així que potser que jo també hi digui la meva; no tant en el sentit profètic del tema, perquè en realitat no sé què passarà, sinó des del pràctic: no em preocupa gens quin és el futur de Twitter, ni com a empresa privada ni com a servei. O és que el tancament de Fotolog ha estat tant traumàtic?

Read More »

Hackers i ètica, el debat de sempre

Quan cap a finals de 1995 vaig començar a connectar-me a internet, tot era molt diferent. No existien les xarxes socials com les coneixem ara, ni teníem una Viquipèdia. La velocitat de connexió era ridícula, però tampoc feia falta. Hi havia coneixement. I aviat arribarien els primers GIFs animats, però això ja és una altra història. Però allà hi vaig sentir per primer cop el terme hacker, del qual encara sembla que se n’està dibuixant el concepte. O redibuixant-lo completament.

Read More »

Contrasenyes, contrasenyes, contrasenyes

El tradicional estudi sobre les pitjors contrasenyes d’aquest any ja és sobre la taula: sembla que no sabem canviar. 123456 i password lideren la llista de contrasenyes més populars, sent a la vegada de les més evidents. I després d’anys intentant difondre la importància de tenir una contrasenya segura, sembla que queda esperança. Tot i ser les més populars, entre les 25 més utilitzades suposarien (segons l’estudi de SplashData) un 3% del total d’arreu del món.Read More »

WhatsApp, «don’t be evil»

WhatsApp ha anunciat que deixarà de cobrar els 0,89 euros l’any de subscripció i passarà a ser completament gratuït. Ho expliquen al seu blog, on també deixen entreveure el seu nou model de negoci. D’aquesta manera, el client de missatgeria que va comprar Facebook deixa de ser una de les poques aplicacions amb peatges que funcionava. Tot i que menys d’un euro a l’any no devia ser una fortuna, tenint en compte la despesa d’infraestructura que suposa cada usuari.

Read More »

El correu electrònic, la “bicicleta” d’Internet

Els programadors i, probablement, els informàtics en general, som conscients que treballem en un entorn, el de la tecnologia, en el qual els mesos són anys i els anys, dècades. I les dècades, en molts casos, prou temps per oblidar -coses com l’editor d’HTML HotDog, els temps en què els servidor d’IRC s’omplien marcant rècords un rere l’altre… Però més enllà del web 3.0 (o 4.0, o 5.0) i de termes com “Ruby on Rails” o AJAX (que no són nous, però s’han popularitzat més recentment), hi trobem un element incansable i pràcticament immutable: el correu electrònic.

Read More »

Història d’un tuit qualsevol

Dues paraules, “vot electrònic”. Caçades, al vol, convertides en un pensament. “Vot electrònic”. Ahà! En Miquel va aixecar el cap, va somriure lleugerament i va agafar el mòbil. Va buscar el requadre blau cel amb l’ocellet, el va tocar amb el dit i va començar a escriure. “Vot electrònic”. I un hashtag. Un de massa llarg, va pensar mentre el buscava per copiar-lo. Però li faltava alguna cosa. Va provar d’afegir-hi algunes paraules. Les va esborrar. Ho va tornar a intentar. “Vot electrònic: ja seria hora!”. Així vaig néixer jo. Un tuit.

Read More »

Història d’un esborrany qualsevol

Just quan començava a fer-se de dia, en Miquel m’ha començat a escriure. Jo soc un dels molts esborranys que, alguns des de fa anys, reposen amagats en estances secretes, esperant el seu destí. El meu, com el de tants altres, podria ser acabar publicat i que em llegíssiu, però mai se sap. En Miquel sovint canvia d’opinió abans d’enviar-nos al món; de vegades, fins i tot mentre els escriu, s’adona d’algun argument que no el convenç. Amb un lleuger moviment de canell mou el ratolí cap al botó “Desa l’esborrany” i tanca la finestra, movent el cap a banda i banda, com si es recriminés no haver-lo pogut acabar a la primera.

Read More »

La generació del .cat arriba a la sala de comandaments

Suposo que, com en la majoria dels casos, no hi ha res que passi exclusivament per casualitat. De fet, per si mateixa, la casualitat no deixa de ser la combinació de les conseqüències de tants i tants esdeveniments que seríem incapaços de desglossar-los. M’hi ha fet pensar el fet de veure que en Saül Gordillo serà el nou director de Catalunya Ràdio. I, tal com vaig apuntar ahir a Facebook, m’ha cridat especialment l’atenció com, en menys d’una setmana, dues persones amb un marcat accent “digital” (o 2.0, com volgueu dir-n’hi) arribaven a càrrecs d’importància: el mateix Saül, a més d’en Carles Puigdemont, 130è president de la Generalitat.

Read More »

Un president a la xarxa: @KRLS Puigdemont i el món digital

Dissabte, mentre escrivia l’article Carles Puigdemont, un polític blogaire a NacióDigital, vaig fer una breu reflexió sobre el futur a la xarxa del què podia ser un President amb un blog amb apunts des de l’any 2006 i compte de Twitter des de 2008. El meu dubte era, sobretot, si el seu arxiu personal desapareixeria o quines lectures se’n farien, ja que és comú entre els polítics això d’esborrar el seu passat per no deixar massa pistes del què van dir temps enrere, en un espai on tot és molt fàcil de treure de context. I potser no hauria d’haver dubtat tant.

Read More »