Música i vivències, records cíclics

Tots drets aplaudint en un concert amb la banda i el cor del Conservatori, acompanyant Obeses. Us parlo d’aquest diumenge, en què després d’escoltar la interpretació de Bohemian Rhapsody del grup osonenc envoltats d’instruments que sovint tots ignorem -però que sempre hi són, encara que cada cop més en “digital”-, ens vam estar un minut drets aplaudint. Que la interpretació fos d’una de les obres mestres de Queen hi devia fer, encara que també es va aplaudir llargament la versió de Rosó, la peça de lluïment -i caram, quin lluïment- l’Aria du l’Hermafrodite, o les interpretacions d’algunes cançons d’Obeses per part de la banda del Conservatori, sense el grup.

Read More »

Experiments amb les paraules

M’agrada jugar amb les paraules. Intentar combinar-les com mai ho he fet abans, escoltar-les de nou i rellegir-les. Dir-les en veu alta amb diferents entonacions, jugar a moure les comes, a trobar sinònims i rimes. Llàstima que el resultat final sovint sigui maldestre. Però de tot se n’aprèn. Algun dia em llegiré de nou i em farà vergonya. Però de tant en tant és bo trencar la rutina; així que avui publicaré alguns experiments que de vegades rimen i d’altres em sembla que es podrien cantar, però que al cap i a la fi no són més que això, un laboratori per aprendre a escriure i a perdre la vergonya de no fer-ho bé:)

Read More »

Benvolgut Miquel del passat…

Benvolgut Miquel del passat, t’equivoques de cap a cap: el temps no només no passa més a poc a poc, ans al contrari. Ara les hores s’escapen volant darrere teu. Tens tantes coses per pensar, tantes decisions per prendre per molt banals que semblin i tantes coses per fer, saber, escoltar, tastar i mirar que has perdut el compte de tot allò que vas prometre que havies de fer.

Read More »

Si la cultura ens divideix, malament rai

L’article del dia d’aquest dilluns d’en Pere Gendrau a Nació Digital, “El castellà també és d’aquí“, reclama que, a hores d’ara, el castellà també forma part de la nostra cultura i, per tant, el fet que ens hagués estat imposat en un moment històric determinat no hauria de condicionar el fet que en una hipotètica república catalana independent, fos un idioma cooficial amb el català.

Read More »

Com ens relacionarem amb la “intel·ligència artificial”?

El concepte d’intel·ligència artificial s’està posicionant com a producte en forma d’assistents personals com Google Now o Cortana de Microsoft, que a partir de la informació que generem i que són capaços de capturar i interpretar, ens poden acabar avisant de possibles reunions, vols o quines notícies ens poden interessar. Tot i que l’àmbit de la IA és molt més ampli, per ara les limitacions tècniques i ètiques en limiten molt la seva aparença, fins al punt que el cas de Siri d’Apple, quan s’han provat els altres dos, no deixa de ser un reconeixement de veu maquillat, amb una comprensió limitadíssima i molt poques opcions. Que potser és millor a efectes pràctics, veient com pot espantar-nos que dos robots virtuals de Google o Microsoft puguin saber tant sobre nosaltres com per avançar-se a les nostres necessitats.Read More »

La fluïdesa i el llenguatge

“Cel rogent, pluja o vent”, deia el meu avi mirant al cel donant per fet que en aquell clot que era Vic de vent en faria poc. “El rector no se’n recorda de quan era vicari”, havia sentit dir a la meva àvia, de “Campdevano” on mai vaig sentir dir-li la “L” final. Vivien a Vic, al costat de “Catlletenes” i sovint empraven mots com “dropo” o “gamarús”, o em demanaven que els “atansés” el “gec”. Vaig començar a parlar en aquell català de poble, tot i que sovint em diuen que no tinc “accent de Vic”, aquell de les “fuies” seques i aquella capacitat de defensar-s’hi tant bé, amb els pronoms. Read More »

Des del futur

Passaren els anys, i la Terra seguia essent el planeta blau, i verd, que es veia des d’arreu de la galàxia. Després de tants segles de pensament il·lustrat, hom ni tant sols recorda els inicis de la societat, aquells dos milers d’anys en què, gairebé com a simis, ens barallàvem entre nosaltres per diners i poder. Ara i aquí, no som capaços ja d’imaginar-nos com devia ser viure en aquest estat constant de bel·licitat i enveja. Hem après tant, i ens ha agradat tant aprendre, que se’ns fa difícil d’entendre. És l’any 8.240 després dels Acords de Síria i estem asseguts en un jardí no-artificial, veient com el món ha canviat i les estrelles i planetes segueixen immutables. Potser haver descobert que no érem sinó uns nanoscòpis individus en un multivers que encara no podem medir perquè no hem estat capaços d’imaginar mai xifres prou grans.

Read More »

Un món millor

L’UX-202 i la M1200 que li havien regalat a l’Àngel el mateix dia que va néixer ara fa 152 anys es miren. No han de dir-se res, ho han notat: el ritme cardíac s’ha aturat definitivament, la temperatura del seu cos comença a baixar. Plorarien, si tinguessin glàndules lacrimals, però per algun motiu els seus dissenyadors no ho van veure necessari. La M1200 ha avisat els serveis d’emergències mèdiques -ho fa automàticament quan detecta una situació que ho requereixi, i ningú li ha hagut d’explicar mai com. Mentrestant l’UX-202 es manté quiet, immòbil. L’hora de la desconnexió automàtica ha arribat.

Read More »

El dilema dels cotxes autònoms i la Vall Inquietant

Ahir vaig escriure a NacióDigital sobre el primer accident d’un cotxe autònom de Google en què l’empresa reconeixia la culpa. Després de 6 anys en carreteres i menys de 20 incidents -cap amb ferits- on tots ells eren xocs per culpa d’un altre conductor -humà-. El fet que el xoc es produís per un “error d’assumpció” d’una màquina i que això hagi servit per “ensenyar” el cotxe a no refiar-se dels conductors d’autobusos m’ha fet tornar a pensar en els dilemes de les màquines i altres temes com el de la Vall Inquietant…

Read More »

Mobile World Congress: així és com l’he vist

No t’adones de com de gran és el Mobile World Congress fins que l’has de caminar d’un costat a l’altre. Des de l’entrada sud passant pel Hall 1 i fins a l’App Planet o més enllà, amb aturada a la sala de premsa, ubicada ben bé al mig. Ni tampoc és fàcil prendre consciència de què signifiquen 101.000 persones en 4 dies: per molt gran que sigui l’espai, és una gentada difícil d’explicar. A tot això se li ha de sumar una quantitat ingent d’estands, les cues, les targetes i els “I have to scan your pass”.

Read More »