Entenent el cibercrim, en un llibre

Aquest any en farà 20 de la primera vegada que vaig accedir a Internet i que encara recordo, amb cables de telèfon pel passadís i un manual de connexió que semblava una enciclopèdia. Llavors, el fet que no hi hagués massa usuaris d’aquell invent va fer que s’aprofités de maneres molt diferents, però en sectors més aviat aïllats. Dos d’ells han esdevingut de gran importància, amb el temps: el dels qui en feien un ús professional emprant la xarxa com a eina, i els que investigaven exactament què se’n feia, d’aquesta eina, i com s’estava utilitzant.

Part dels darrers va evolucionar fins a convertir-se en autèntics hackers, que amb uns coneixements tècnics centrats en la seguretat sovint trobaven punts febles dels qui feien servir la xarxa com a eina de treball. Des dels primers accessos a sistemes aliens fins a l’actualitat hem pogut veure una diversificació molt important en aquest entorn, que alguns qualifiquen de ciberguerra i d’altres com a normalització. El cert, però, és que darrerament els atacs informàtics ja són part del dia a dia i apareixen sovint a les notícies, però és bo comprendre’n l’orígen per saber-se’n defensar al màxim.

Aquest tema el tracta el llibre Cibercrimen, de Manel Medina i Mercè Molist. Un llibre que tracta un tema complicat, que sovint es pot trobar en obres que poden ser massa bàsiques per algú de perfil tècnic, o peces properes als manuals d’especificacions tècniques que no són prou comprensibles per a tots els usuaris. Cibercrimen ho soluciona fent-ne una introducció històrica i tractant la situació present, les amenaces i la forma de defensar-se basant-se en notícies sobre seguretat informàtica que han rebut el focus d’atenció dels mitjans d’arreu del món.

Així, no ha estat un llibre que m’expliqués coses que no hagués llegit abans a l’hora de prevenir atacs informàtics -perquè precisament treballo en aquest sector-, però si que hi he pogut trobar detalls o informacions que no havia seguit en el seu moment, analitzades i posades en el context d’una amenaça concreta; de manera que és tant vàlid per algú sense massa coneixements tècnics previs com pels qui puguem creure que sabem tot el què ens explicarà, perquè quan comences a llegir-lo saps que no és cert.

Un altre llibre recomanable on hi participa la Mercè Molist, que és l’autora de Hackstory, del que ja vaig parlar.

Qui dia passa…

Recordo que quan vaig començar a navegar per Internet, Bill Gates era el diable. Els mòbils eren per trucar i jugar a l’Snake. Les velocitats de connexió es mesuraven en el què ara serien decimals –i amb sorolls infernals. I enlloc de l’Spotify, ens baixàvem, en format WAV, música de Oasis, Blur, Take That o Jarabe de Palo -amb uns criteris musicals discutibles, ho sé.

Read More »

Eleccions, captura de dades i visualitzacions

Quan hi ha eleccions, els mitjans de comunicació poden sol·licitar accés a uns arxius de text, amb camps de longitud fixa i separats per punts i coma, que contenen les dades de l’escrutini. Aquests arxius, degudament tractats, es converteixen en les taules i gràfiques que es poden veure en aquests mitjans, i que van evolucionant amb el temps i les millores tecnològiques. Aquesta és la meva experiència, aplicada a Nació Digital, que pot ser completament diferent de la de la resta de mitjans.

Read More »

Microsoft canvia de bàndol

Els de Redmond s’alien amb Cyanogen Inc. per incloure algunes de les seves apps a la versió alternativa d’Android CyanogenMod, que actualment es pot trobar preinstal·lada en dispositius com els OnePlus One. I tot i haver-hi el nom de “Microsoft” pel mig, no tinc cap intenció de criticar aquesta decisió per cap de les dues parts: al contrari, crec que hi ha força oportunitats de veure com es poden fer les coses bé.

Read More »

Canviar de mòbil, aquell gran dilema…

Fa temps que busco un mòbil nou que substitueixi el meu Sony Xperia T. I creia que seria molt més fàcil decidir-me, però no ha estat així. Per això faig aquesta llista, per tenir-la en compte a l’hora de decidir-me, i per establir alguns criteris que crec interessants, i l’ordre per anar incloent o descartant terminals.

Read More »

Chapeau, Facebook!

Facebook ha anunciat un munt de novetats per a desenvolupadors a la conferència F8, i el cert és que he quedat força impressionat de l’estratègia per la que ha optat: el cert és que cada cop sento més simpatia per una companyia que ho tindria tot, precisament, per caure’m malament.

Read More »

Les desgràcies i els «trolls»

Un accident aeri és una tragèdia. I més quan és proper, geogràficament o perquè podríem conèixer-ne les víctimes. És normal que ens afecti, que ens sentim consternats i amb una sensació de buidor per no poder fer més que enviar ànims als familiars. I, malauradament, també sol ser normal que la xarxa serveixi per magnificar aquells que no ho fan i que, al contrari, aprofiten l’ocasió per fer-se els trolls. Però la solució potser és no donar-los tant ressò. Són pocs, mal educats i, probablement, amb altres problemes de conducta que requeririen algun tipus d’atenció especialitzada.

Read More »

El temps no s’atura

L’arribada de la Catosfera a Girona ha ajudat a recuperar alguns termes que ja creia oblidats, com el de Girosfera. En el seu moment, tenia sentit organitzar trobades de blocaires per parlar del què fos. D’eines que podíem utilitzar, de perquè alguns bojos preferíem WordPress a Blogger, de què era allò del Twitter que alguns feien servir i perquè Plurk era prometedor però semblava tenir menys recorregut. Era l’any 2008, que es diu molt ràpid.

Read More »

[Seguretat] I a qui li interessen les meves dades?

Parlo molt de seguretat informàtica. I no ho faig perquè cregui que el món s’acabarà aviat a mans d’algun programa vulnerable, ni perquè odiï la tecnologia, al contrari. Però sovint hi ha la falsa sensació de seguretat per desconèixer fins a quin punt les vulnerabilitats estan presents en cada cop més aparells amb els que interactuem. Dit això, però, tampoc considero que tingui sentit convertir-se en un paranoic: només cal que coneguem les condicions perquè puguem escollir lliurement en cada moment si ens volem arriscar o no.

Read More »

Apps o web mòbil? Són els estàndards…

Arrel d’uns quants missatges a Twitter, voldria fer una reflexió més àmplia, que per això serveix un blog. El tema: la necessitat d’enviar SMS o utilitzar una app només per iOS i Android per aparcar en zones de càrrega i descàrrega.Read More »