Vivim ocupats i preocupats en desenes, centenars o milers de petits problemes del dia a dia. De tant en tant, mirem al cel i ens adonem, observant una mica, que no som res més que pols en un univers tant gran que no l’hem pogut ni tant sols delimitar, encara, i llavors comencem a ser conscients que aquells problemes que ens astoren no deixen de ser minúscules casualitats provocades per efectes que encara ens són desconeguts. I quan coneixem la tragèdia propera, la que ens transforma i ens marca profundament, encara ens adonem més que qualsevol problema és relatiu. Tot gira, fins que s’atura, i la nostra intervenció és anecdòtica, fins en els temes més irrellevants.
Continua llegint →