Google i l’estratègia de ser a tot arreu

Ahir el Mobile World Congress va tenir com a convidats a Mark Zuckerberg (Facebook) i Sundar Pichai (Google). El primer, que repetia després de l’any passat, va tornar a parlar d’Internet.org, un projecte per posar internet “a l’abast de tothom”, així com de WhatsApp i les trucades de veu o les operadores, sense voler definir-se més enllà del què la companyia ja té clar. Pichai, però, va regalar alguna altra dada que m’ha interessat més, perquè demostra un estil, el de Google, que sol ser força discutit.

MWC15: tot a punt per veure com serà la propera fornada de terminals

Els principals fabricants aprofiten el Mobile World Congress per presentar els seus terminals estrella per aquest any. Ja ho han fet Samsung i HTC, dos dels que tenien més mirades pendents, i ens queden per veure altres propostes, tot i que enguany sembla que veurem sobretot actualitzacions incrementals. I la pregunta de sempre: quin terminal em convé més?

Movistar, la fibra òptica i la competència

Telefónica alentirà o posposarà el desplegament de la fibra òptica en diversos municipis després que Competència obligui a l’operadora a compartir les seves instal·lacions amb la resta d’operadores, com ja ho fa amb la majoria de línies ADSL [més a Nació Digital]. I, tot i que seria fàcil criticar-los per les bones, crec que aquestes decisions tenen lectures més complexes, que intentaré resumir en alguns punts.

Hackstory, la història dels meus ídols de joventut

A partir dels 30 tendim a pensar que ja estem deixant la joventut enrere. Potser és cert i ja ens hem fet grans, o potser no; però cada cop ens agrada més recordar temps passats. Hackstory és un llibre de la Mercè Molist que, més enllà de fer-me’ls recordar, els amplia. Parla, a fons, de grups i persones que, ja llavors, eren els meus ídols, o com a mínim la meva inspiració: és per moltes d’aquestes persones que ara em dedico a això dels ordinadors i internet. Per la saviesa d’alguns i la paciència d’altres; perquè aquells amb qui vaig coincidir es van limitar a ensenyar-me a trobar el què buscava. I perquè gràcies a tots ells, la informació és una mica més lliure i segura, i la utopia del món descentralitzat i el coneixement compartit són una mica més reals.

L’adéu de Google News és l’adéu dels grans mitjans espanyols

Google News deixarà de funcionar a l’Estat espanyol. No l’utilitzo pas massa sovint, però pel què implica aquesta notícia significa un punt d’inflexió molt i molt trist. Per tothom, fins i tot per aquells mitjans que formen part de l’AEDE i que estan tant perduts que es pensen que han guanyat. Ben al contrari, amics: de l’únic que m’alegro és que finalment us hagueu llançat vosaltres mateixos en un pou fosc i sense fons, i que ara, incongruents com sempre, demaneu clemència.

La Propietat Intel·lectual, l’excusa per la censura

El Govern espanyol ha aprovat la reforma de la Llei de Propietat Intel·lectual (LPI). Se n’ha parlat moltíssim, i fins l’1 de gener, moment en què hauria d’entrar en vigència, segur que se’n parlarà molt més. Perquè converteix la propietat intel·lectual en escombraries destinades a enriquir i fer callar els periodistes amics d’infància (o amb informacions compromeses) dels polítics i a perseguir la pirateria a base de posar-se a censurar a tort i a dret. Des d’ara, la propietat intel·lectual és menys intel·lectual.

Softonic i els sentiments contradictoris

Softonic ha anunciat un ERO. Això en cap cas pot ser una bona notícia, perquè implica deixar gent sense feina. M’entristeix, i ha fet que moderi les crítiques que tinc cap al “servei” que oferien: guanyar diners oferint continguts a Internet és molt més difícil del què molta gent creu. I sovint es plantegen dubtes sobre si creuar o no les línies del què podria ser lícit o, si més no, una bona pràctica.