Publicat originalment a Nació Digital

Una reflexió que se m’acudeix sovint i que, en canvi, veig que no genera massa debat social, és el de la importància que està prenent el teletreball, i el canvi de model que implicarà aquest fet en un futur no tan llunyà. El fet de treballar des de casa va canviant a poc a poc el “pagament per assistència” que s’ha dut a terme fins ara, convertint-lo en un “sou per objectius”, que desdibuixa el terme “jornada de treball”.

Una de les implicacions més significatives podria donar-se en el seguiment de jornades de vaga, per exemple. L’absència d’un centre de treball, i la impossibilitat d’un “piquet informatiu” per poder fer arribar la seva queixa pel carrer duria a un descens en les xifres de seguiment per dos motius principals: l’absència d’estadístiques fiables, ja que molts treballadors no han de sortir de casa, i el possible desconeixement o la impossibilitat de dificultar l’accés al centre de treball.

Caldria, llavors, limitar l’anomenada “jornada laboral” a 2 milions de caràcters? El fet de donar feina per objectius, que es coneix generalment com a pagament per obra, faria que la limitació temporal de 35 o 40 hores setmanals es desdibuixés, per no poder-ho controlar. Potser, en aquest cas, s’haurien d’idear noves formes de mesura de la feina, ja que des de casa, i amb un ordinador, el “control” de l’estona que treballa una persona és gairebé impossible.

Potser és massa aviat, encara, per parlar del teletreball com a pràctica desenvolupada per molta gent, però la xifra de persones que treballen des de casa augmenta a mesura que les possibilitats i la velocitat de les connexions que la gent contracta habitualment van en augment, mentre baixen els preus d’aquests serveis.

Si bé sempre quedarà algú treballant en uns horaris d’atenció al públic, moltes feines que apareixen mentre es desenvolupa la Xarxa, podran fer-se des del domicili habitual, així que caldrà anar-hi pensant abans que el futur ens torni a avançar, i entrem al segle XXII amb el mateix desencert amb què vivim en el XXI: amb països molt avançats, i estats com l’espanyol que tot just ara descobreixen la banda ampla.

Advertisements