Etiquetes

Publicat a Nació Digital

Les festes de Nadal són a la cantonada, tenim els carrers plens de llums, l’arbre engalanat i el pessebre preparat, amb les figuretes dels reis d’Orient que s’acosten perillosament a l’estable. La Carta als Reis és sobre la taula, escrita amb una cal·ligrafia que denota poca pràctica, però s’entén perfectament la paraula «XBOX».

Què significa això? Després de llegir diverses notícies, una de les que més m’ha impressionat és la que parla dels menors i dels videojocs. Més de la meitat dels menors reconeixen que han jugat a videojocs on, dins els objectius, cal torturar o matar altres personatges. De fet, un de cada tres reconeix haver jugat amb jocs per a majors de 18 anys.

La meva pregunta és molt concreta: els pares compren els videojocs als nens sense adonar-se’n? No veuen mai la televisió, on posen fins a l’esgotament anuncis d’un videojoc de bandes de carrer o de curses de cotxes a velocitats impensables en la realitat? Ni tan sols veuen que, a la caixa, hi ha el símbol que en destaca la violència?

Les lleis hi són per complir-les, i així ho fan la majoria dels fabricants de videojocs. Però si els pares no hi paren atenció, no serveixen de res les obligacions d’incloure avisos a les caixes. De fet, si a l’hora de comprar una joguina qualsevol, o d’escollir quin programa de televisió es veurà, sí que cal prendre una decisió que beneficïi els infants, perquè s’obvia quan es parla de videoconsoles?

Llavors, però, el problema arriba generalitzat: els videojocs són perillosos, i hi surten escenes que un nen no pot veure. A això, caldria respondre que també hi ha cinema d’acció i pel·lícules pornogràfiques, i que no és cap novetat que cal vigilar-les, si més no mentre estigui a les nostres mans.

També, però, cal pensar en la responsabilitat dels venedors. Si un menor vol adquirir un joc recomanat per a majors de 18 anys, se li demanarà una identificació o se li negarà l’adquisició del videojoc? En cas que es compleixin les normes, per què algunes vegades hi anirà després el pare, amb cara d’enfadat?

No tota la culpa la té la tecnologia. Per a molts nens, sempre hi ha estat, i cal aprendre a conviure-hi, i a conèixer-ne una mica més els advertiments, i informar-se de què estem adquirint.

Perquè, mentre hi hagi mercat per a jocs de violència, se’n faran i se’n vendran. I si el mercat és de majors d’edat, cal tenir-ho en compte abans de comprar-los

 

Advertisements