Etiquetes

Publicat a Nació Digital

L’SGAE (Sociedad General de Autores y Editores) és, des de fa temps, una entitat odiada pels internautes. El motiu principal és el seu afany recaptatori: després d’aconseguir cobrar un cànon sobre els CD i DVD verges –no fos cas que hi gravéssim música pirata– ara vol cobrar també pels reproductors d’MP3.

Si el preu és semblant al d’un CD, no es notarà massa. Però cal recordar que en un reproductor d’MP3 s’hi poden anar copiant cançons mentre se n’esborren d’altres. Com sabran quantes cançons passen per cada aparell?

Encara més: la botiga en línia iTunes ja ha venut mil milions de cançons per Internet. Si les comprem, també hem de pagar l’impost «revolucionari» que demanda l’SGAE, l’única entitat capaç de reclamar diners a tort i a dret cada cop que sent en Bisbal pel carrer.

Jo, personalment, sempre he estat en contra de totes aquestes recaptacions. Són una associació i, com a tal, haurien de prestar-se serveis entre els associats, millorant així les condicions d’aquesta gent mentre fa la seva feina. Però s’han situat d’intermediaris entre la gent del carrer i la música. I la majoria d’associats «desconeguts» es queixa que s’afavoreix els famosos per davant de la resta, quan aquests són qui menys ajuda necessitaria.

Espero, això sí, que no m’obliguin a retirar aquest article. He expressat la meva opinió, i no crec que això els pugui fer més mal del que ells mateixos s’han anat fent: ara, de cop i volta, no es tornaran populars. La feina la podrien haver fet en el seu moment: un bon web, amb venda de discos i cançons úniques dels associats en línia, amb promocions, informació sobre concerts i contractació en línia…, entenc les associacions com a grups que poden compartir coneixements, experiències i, sobretot, eines per tal d’autogestionar-se.

Però, sembla que la cúpula de l’SGAE no ho creu així. Potser el temps els dóna la raó a ells. Però jo em sentia en la obligació de dir-hi la meva.

Anuncis