Publicat a Nació Digital

Recordo vagament un anunci televisiu on, amb un to amenaçador s’escoltava «Hacienda somos todos». Ara, de cop, veig com el Congreso de los Diputados té un nou braç anomenat Sociedad General de Autores y Editores, a qui pensa regalar-li una pensió vitalícia a base de cànons aplicats a objectes que cada cop es compren més i que els consumidors, per desconeixement del preu o perquè ho necessiten, adquiriran sense donar-hi més voltes.

De fet, quan el 2001 es va començar a cobrar un cànon sobre CD i DVD tothom es va esgarrifar, i els que encara n’estem, hi continuem en contra. Mentrestant, però, l’SGAE s’ha anat embutxacant part dels diners que invertíem moltes empreses en còpies de seguretat. La solució: comprar un nou disc dur i no haver de pagar l’impost revolucionari a una societat que, segons sembla, té algun tipus de poder sobre la política espanyola, ja que sempre aconsegueix suport en causes injustes.

No és el primer cop que critico aquesta associació. I no m’abstindré de continuar-ho fent si fa falta. Però és que ara, a més, el Gobierno español els anima a continuar practicant el robatori encobert. Com que amb un reproductor d’MP3 podem escoltar música descarregada d’Internet, paguem a l’SGAE. Com que un mòbil reprodueix música i es connecta a Internet, paguem a l’SGAE. I si, per casualitat, no m’agrada la música dels associats a aquest grup? Continuaré pagant perquè compten amb el suport incondicional de partits polítics com PSOE, PP, CIU o IU entre d’altres.

Per un moment, m’agradaria que els polítics es compréssin un reproductor d’MP3, i compréssin la música a iTunes. I, després, agafessin una bobina de CD i la utilitzéssin per desar-hi tot el material digitalitzat. Bé, ara ja no calen CD: amb un llàpis USB amb funcions de reproducció on es desi la documentació n’hi ha prou. Que prediquin amb l’exemple i, si en realitat no els importa gens, els haurem de lloar el seu altruisme envers una colla de gent que es queixa sistemàticament per aconseguir que se’ls assegurin més diners que abans. I jo, innocent, que creia que ser artista era arriscat!

Anuncis