Tots els que portem temps a Internet ens hem queixat en alguna ocasió de les molèsties que ocasionaven alguns formats publicitaris com les finestres emergents. Amb el temps i una canya, però, això s’ha anat solucionant: els anomenats popups (aquestes finestres de publicitat que s’obren tapant la pàgina que estàvem visitant) i els popunders (una tècnica menys utilitzada, que obre la finestra publicitària però no apareix davant el web que veiem, sinó al darrera, per trobar-la quan tanquem el navegador) han deixat de representar una molèstia amb els diversos sistemes de protecció i bloqueig de finestres emergents, incorporats primer en programes que servien únicament per això, i després aplicats als mateixos navegadors.

La “solució” que van proposar algunes agències publicitàries inicialment fou una mena de “finestra virtual”, que tapava els continguts, però que no obria una finestra i, per tant, el bloquejador no ho detectava. Aquesta opció, però, s’ha utilitzat molt menys degut a les reiterades queixes dels usuaris, que, com que no són tontos, ho tancaven i continuaven navegant fent-li cas omís.

Tot i això, el mètode tradicional dels “banners”, les típiques insercions publicitàries que són simplement un espai del web amb propaganda, han resistit a la competència, i ara sembla que són la solució més lògica, la menys molesta i intrusiva. Així, la inversió en publicitat a Internet, quan ja s’han calmat els ànims, ha augmentat considerablement, sobretot als Estats Units, però amb xifres globals que ens conviden a ser optimistes.

La publicitat a Internet augmenta any rere any

Amb augments interanuals que superen el 90%, s’està arribant, a poc a poc però sense parar, al punt que calia assolir: que el negoci publicitari a Internet sigui econòmicament viable. Tot i que encara no s’ha aconseguit que els anunciants confiïn plenament en aquest mitjà, la desconfiança que genera la pèrdua de lectors de la premsa tradicional en paper ha fet que la inversió comenci a moure’s, i a recaure en la premsa digital.

Tot i això, la publicitat institucional, que hauria de marcar tendència, encara ho fa d’una forma molt tímida, i utilitzant majoritàriament les plataformes digitals de diaris en paper. És per això que, per exemple, el grup Nació Digital obté la major part dels seus ingressos de publicitat d’anunciants del sector privat, que, després de fer-hi confiança, s’han adonat que la publicitat a Internet és efectiva, i més quan, en un sol clic, podem aconseguir una visita directa al web de l’anunciant, assolint així un canal de comunicació molt més directe amb els potencials clients.

Els sistemes de medició a Internet

No és que això sigui una oda a la publicitat a Internet, o com a mínim  no pretén ser-ho. Bàsicament perquè la situació actual és, a vegades, poc clara. El recompte de visites i de clics en un anunci es fa, generalment, a partir de criteris dispersos: hi ha que confia en sistemes d’estadístiques gratuïtes, amb mostres molt minses i poc significatives, mentre que altres inverteixen en sistemes de pagament com l’anàlisi d’OJD que, tot i no ser el sistema més efectiu del món, si que garanteix uns criteris amb els que en altres casos no podríem comptar.

Temps al temps: la normalització de l’ús d’Internet va arribar després de moltes petites “batalles” per controlar el mercat. El mateix va passar amb els formats Beta i VHS de vídeo, i passarà de nou amb els HD-DVD i Blu-ray, formats de DVD. Des de sempre, l’eterna lluita per fer-se amb la major part del mercat, i de voler utilitzar els criteris propis com als més efectius, ha fet de la competència una eina que, tot i ser una mica carregosa, acaba donant la veu als usuaris i clients.

Tot d’una, algun dia espero poder escriure un article sobre la història de la publicitat a Internet mirant enrere i recordant que n’era de difícil posar-se d’acord amb tants sistemes diferents.

Cal adequar els sistemes de medició als objectius

Tot i això, hauria d’afegir que, per mi, tot i que no existeix cap sistema que ofereixi un 100% de fiabilitat, crec que l’ús d’estadístiques d’OJD dóna seguretat a anunciants i editors de premsa digital, pel fet de comptar amb un equip que hi treballa, i amb unes garanties mínimes.

Altres sistemes, com les enquestes al carrer, els recomptes mitjançant la instal·lació de programes concrets, o els serveis gratuïts d’estadístiques, poden ser útils per un “webmaster” per fer-se a la idea del trànsit d’un web, però no disposen de cap tipus de garantia ni de mostra prou generosa com per utilitzar-los amb objectius comercials.

Miquel Serrabassa

Publicat a Opinió Nacional

Anuncis