Sé que és el què algun il·lustrat castellà n’hi diria “una soberana tontería”. Però em vull permetre dir-ne alguna de grossa abans de fer els 25 [demà, 2/6!].

Què passaria si els partits que ha votat la gent de certes ciutats (posem pel cas Girona) arribéssin a un gran pacte entre ells? Podria passar, per exemple, que l’alcaldia i 4 regidores fóssin socialistes, que 3 fóssin de CiU, que 2 fóssin d’ERC i que la de Medi Ambient fos per ICV. I, si m’estireu, s’hi podria incloure el PP, tot i que no sé si hi ha regidories suficients.

I perquè? Doncs molt senzill: hagi votat a qui hagi votat, veig molt clar que majoritàriament, l’opció escollida és el PSC-PM. Per darrere, hi ha CiU, seguit d’ERC i ICV. La democràcia, entre altres coses, preveu donar veu als ciutadans mitjançant els òrgans de govern. Així doncs, quin sentit té callar tots els que han votat CiU amb un pacte d’esquerres? I quin sentit tindria deixar fora tots els votants del PSC per un pacte entre CiU, republicans i ecosocialistes?

La veritat, no hi entenc massa, de política. Però crec que no hauríem de ser experts per entendre què passa. I, a hores d’ara, ho hem de ser. Pactes, ofertes, contraofertes… Jo tenia entès que al votar, s’escollia una representació. Els polítics tenen entès que els votants els donen carta blanca per fer-se amb el poder. Potser, a la pràctica, sembla el mateix. Però jo no crec que ho sigui.

És per això que, malgrat els pactes que acabin sortint, les incompatibilitats programàtiques, i els arguments que s’hi vulguin posar, jo crec que un govern (municipal, autonòmic, estatal) serà just el dia que es correspongui amb les opcions de vot. Una idea una mica “pepera” (per allò que deia el Rajoy), ho sé: però jo no m’he pas inspirat en ell, ni molts menys. Al contrari, crec que si en un lloc (localitat, nació, estat) es vota majoritàriament (encara que sigui majoria simple) a una força política, és perquè aquesta, amb el seu programa,  és la que té el màxim suport. I encara que no m’agradi, respecto sempre l’opinió dels altres.

Llavors, perquè és tant difícil veure com, per exemple, un PSC allarga la mà a CiU, o viceversa, ni que sigui per fer pactes concrets, no pas de tota la governabilitat municipal? Només he vist que passi, en llocs que em són familiars, a Vic. I el motiu és clar: marginar la Plataforma per Catalunya de l’Anglada. Que, independentment del què pensin o diguin, han aconseguit ser la segona força del consistori vigatà. Així doncs, si hi ha un problema, se l’haurien de menjar amb patates. Perquè aquest “problema” no és un partit, sinó els vots que ha assolit. I aquests vots són la paraula del poble, que hauria de ser sagrada.

I en cap moment vull donar suport a cap dels partits que he citat. Perquè tots ells tenen avantatges i/o inconvenients. I no estic completament d’acord amb cap dels programes que he vist: tots els canviaria. Els canviaria substancialment.

Per això ens incomoda votar.

Perquè ni els entenem, ni acabem d’estar d’acord amb tot el què fan.

Són simples idees. Sé que no arribaran enlloc, i que són una “soberana tontería”. Però això, demà, ja se m’haurà passat. I havia d’aprofitar el rampell.

Salut!

Advertisements