Acabo de veure, sorprès, que el comptador de visites en marca ja 5.999. Això deu voler dir que amb una visita ja en tindrem 6.000. Reitero els agraïments que he anat repartint a mida que us informava de les visites en aquest bloc. Gràcies per llegir-me.

Per no perdre el fil, un petit apunt sobre les obres: a la zona que comprèn Julià de Chia i el final del carrer ja hi ha la vorera acabada pels dos costats, i ara estan col·locant la “cuneta” (les rajoletes blanques que van entre entrades de clavegueram). A la resta del carrer, de Julià de Chia al Mercadona, la vorera fluvial ja té, en aquest entit, vorada (“bordillo”) fins a Refrigeració Vilar, una mica més de la meitat del camí. Esperem que d’això n’hi hagi ja només per uns dies, si no es compliquen les coses. Tot apuntaria a que les obres s’acabaran a mitjan octubre. Repeteixo el meu dubte anterior: hauríem de promoure d’alguna manera que passades les obres continués havent-hi “feedback” amb l’Ajuntament?

Ara si, el “meme”. Un exemple pràctic de “meme” als blocs és la típica cadena on et demanen que expliquis les teves preferències. Per sort, encara no me n’ha tocat cap d’aquests. El que si que m’ha arribat, i m’ha resultat sorprenent i a la vegada gratificant, és una sol·licitud per donar a conèixer 7 blocs que considero solidaris… perquè algú ha considerat que el meu ho era.

Com que la solidaritat és compartir objectius i treballar per ells, re-nominaré al bloc que m’ha nominat a mi: Gossos Arreplegats. Solidaritat amb els animals, solidaritat amb la gent, … Es mereixen tenir un multi-trofeu.

També és solidari el fet de mantenir-nos informats i tenir un compromís tant amb el propi paper que es desenvolupa com amb la terra. És per això que nomino també a Saül Gordillo, pel seu bloc sense fulls. Sense un director de l’ACN, periodista, escriptor i persona com ell, el panorama actual de la xarxa catalana no seria el mateix.

Més que solidaris són els articles de l’Enric i la Núria. Compromesos i a la vegada mobilitzats, no passa res que una bona ètica no pugui criticar sense que ells en facin un apunt que, en molts casos, tots considerarem encertat. És per això que a Can Pocamandra també se’n mereixen un.

Me’n queden quatre més. A veure: ser solidari també és compartir els coneixements, una tasca que en Dídac Lee porta molt al dia. Feina que, des d’un vessant més polititzat però amb molt d’enginy i criteri, realitza a la perfecció en Xavier Borràs. I també m’agradaria que coneguéssiu el de l’Enric Borràs. Ja per acabar (1, 2, 3, 4, 5, 6…. i 7!), us recomanaria visitar el bloc d’en Ramon Erra.

Anuncis