Ara que les obres sembla que ja estan a la “recta final”, crec que és un bon moment per fer-ne balanç entre tots. Sé que no és fàcil participar arreu on ens ho demanen, però en tot cas, volia recordar-vos que aqui podeu fer-ho.

Començaré jo: tot i que el pla inicial d’obres semblava molt pràctic, la poca “vistositat” va fer que es canviés degut a les “crítiques dels veïns”. Jo no en vaig sentir cap, però hom assegura que si, que això és veritat. Llavors, les meves queixes anirien orientades a la gent per una banda: “per què s’ha d’opinar de feines per les quals no estem qualificats?” així com als responsables tècnics: “per què s’ha de fer cas de les opinions de la gent que desconeix els tecnicismes d’un pla d’obres?”.

Mai sabrem si hagués estat millor o pitjor. Però les molèsties han estat força notables: carrer tancat per les obres (sense poder-ne entrar ni sortir en cotxe dels pàrquings de 8 del matí a 7 de la tarda), incivisme (cotxes a tota velocitat, i el carrer ple de vehicles aparcats que feien que la circulació o arribada fora d’hores d’obres fos encara més difícil, cosa que ja semblava complicada), canvis de plans (ara els arbres no són autòctons, ara els de la companyia de gas van tard i retarden l’obra…). Potser els pressupostos i la necessitat de fer aquest tipus d’obres el més aviat possible (que desborden, en certa manera, a veïns i suposo que a responsables) fan inviable una millor organització i coordinació.

En qualsevol cas, i tot i que no les he patit tant com la gent gran o amb problemes de mobilitat (per posar un exemple pràctic), si que he d’admetre que no era una obra fàcil i que criticar si que ho és, de senzill. Així que, després de les crítiques, alguna bona valoració: la comissió de seguiment ha estat prou informada, i ha pres part en decisions concretes, igual que es va fer en el seu moment en la reunió inicial amb els veïns que hi van voler assistir; també és d’agraïr que s’hagin fet modificacions a mesura que es detectaven possibles problemàtiques (la cruïlla amb Enderrocades elevada, per exemple). I, la veritat, confio que el carrer farà “patxoca” un cop acabat.

Així doncs, si voleu, podeu opinar comentant aquest article (fent clic aqui). Jo, de moment, em guardo tot això per rectificar-ho quan, passats dos o tres mesos del final de les obres, ja recordi vagament els problemes i pugui gaudir d’un carrer on l’aigua no queda estancada perquè els cotxes la tirin als vianants que passen per la vorera quan plou; o quan saludi a algun veí assegut en un banc, o quan busqui l’ombra d’algun àlber, freixa o el què hi acabin posant en una assolellada tarda d’estiu.

Per pressumir, diuen, s’ha de patir.

Advertisements