És important, diuen, que els infants siguin conscients de la responsabilitat que comporta tenir un gos. Avui, a l’Agility Club Girona, hi hem tingut un grup de 15 nens de 1r de primària (que equival a 1r de l’antic EGB) a qui hem explicat, entre altres coses, la necessitat de censar els gossos a l’Ajuntament, dur-los regularment al veterinari, posar-los el xip, recollir-ne els excrements, i la importància de l’educació: perquè cal educar al nostre gos? és molt senzill: si ens fa cas quan li donem una ordre, és poc probable que mai ens pugui donar problemes, escapar-se, atabalar a algú perquè si… ja no cal només pensar en que el gos disfruta jugant amb nosaltres, i ensenyant-li coses li donem noves possibilitats; sinó també tenir en compte que al carrer hi ha gent a qui li molesten o no li agraden, i el gos ha de ser “controlable”, ja que no se’ls poden demanar valors com el respecte o la solidaritat a un animal; els encarregats de canalitzar-ho mitjançant ordres en som els amos.

No sé fins a quin punt els nens i nens que han vingut podran transmetre el què els hem explicat als pares, que són qui acaba cuidant d’un gos quan un nen és petit. Però el més important és que ara ja ho saben: tard o d’hora, aquestes experiències els vindran al cap, i podran aplicar-ho a un cas pràctic. Però el què no se’ls pot demanar és que posin el seny que hi han de posar els pares, que són els que hauran de vetllar per la salut, l’educació i l’alimentació del gos, sobretot si els nens són així de petits. En tot cas, ara els nens ja han sentit quines resopnsabilitats tenen vers un animal. I, sent-ne conscients, han fet un gran pas, a més d’ajudar-nos, als que érem allà, a comprendre una mica més sobre què en pensen o com ho veuen: tot i ser tant petits, molts d’ells recitaven de memòria que calia donar-los menjar, aigua, jugar-hi…

En tot cas, l’experiència ha estat gratificant. A veure quan ens torna a tocar!

PD: L’Ausa, que ha sortit al final a fer una petita “demostració” d’Agility, s’ha portat molt bé i m’ha sorprès.

PD2: Aquest article va en una línia més íntima. De fet, coincideixo amb Vicent Partal amb el gust pels blocs: jo també prefereixo els que expliquen coses que li passen a la gent, sense voler-se fer mitjans. Però quan una cosa com unes obres del carrer no la tracten els mitjans, també és bo fer-ne una mica de ressò. Tot i que, des d’aqui, animo als periodistes a recollir la informació d’altres vies: si bé tot el què deia era “documentat” per una o altra banda, un bloc personal pot permetre’s perfectament donar informacions equívoques, cosa que no seria acceptable en un mitjà tradicional ni digital.

PD3: Aquest és el post número 201! Potser si que soc una mica pesat. He escrit molt, i no m’ho sembla. Algun dia faré un repàs del què he anat dient, perquè ara mateix soc incapaç de recordar tot el què he publicat aqui 😀

PD4: a l’Edu, que m’ha deixat un comentari sobre les estadístiques… Google Analytics (que utilitza el sistema d’informació d’Urchin) és completament vàlid per un bloc o web corporatiu. Però els mitjans que es donen “bombo” parlant de les visites que tenen, poden fer-ho, si volen, amb criteris com OJD o Nielsen, de pagament, públics i compartits entre molts mitjans. Però no com he llegit en algun diari català que medeix la importància dels webs via Alexa, per exemple. Les eines gratuïtes s’han de deixar per allò que no genera ingressos! Si guanyes diners de l’audiència, com a mínim les dades  han de ser d’una font fiable/reconeguda i que estiguin correctament auditades. En cas contrari, si volgués podria vendre publicitat en aquest bloc a partir del comptador de visites de WordPress, i estaras d’acord amb mi que no seria el més lògic (i que coneixent com funciona, possiblement tu no posaries publicitat aqui si no fos molt i molt barata!). Aquesta era la reflexió de l’article 😀

(688 paraules… ja paro!) Salut!

Anuncis