[Actualització quan ja són gairebé les 7 de la tarda, cansat i amb poques ganes de “bloquejar”? “blocar”? en fi, que compliré el què havia dit: posaré els enllaços i retocaré una mica l’apunt :-D] 

He començat aquest apunt ràpid, pràcticament dret: ahir vaig arribar a casa i encara havia de sopar; i avui he hagut d’anar a Vic… i ha sortit més feina, com sempre [això és bo…] Bufa! Val més que m’hi posi d’una vegada:

Ahir vaig assistir (una mica tard, però val més això que res!) a la trobada de blocaires convocada per Francesc Canet (ERC) a Can Ninetes. Vaig tenir el plaer de conèixer personalment algunes de les “figures” de la Girosfera: Narcís Sastre, Camil Ros, Dolors Bassa… així com gent no vinculada directament amb els blocs, com Manel Mesquita, d’ElDimoni.com, a qui dedico aquest post degut a la poca estona que vàrem poder parlar ahir i la il·lusió que em feia veure’l. En tot cas, ara ja sabem com som, i això ja és un pas!

La veritat és que no hi vaig pas anar en clau massa política, jo. Quan vaig arribar ja hi havia Joan Puig, el mateix Francesc Canet i Miquel Bofill, d’ERC, i més tard va arribar l’Eduard Batlle (que, per cert, ha publicat una foto on hi surto, gairebé amagat… no es pot ser anònim!). També hi havia en Guillem Alsina (fill i pare!) i en Quim Curbet i Lluis Coromines, a més de Pau Canaleta, Marc Teixidor  , Carles Ferrer i Josep M. Aguirre [m’oblido d’algú?]. No vam parlar massa de la Girosfera: això queda pel proper DIA 22! (divendres!). [tot i que a eltarla.com diria que encara mantenen el dia 20… així que de moment espero confirmació :-D]

Si que es va parlar de l’autocensura (necessària vist des del punt de vista del partit, deien) dels blocs polítics; de la diferència dels “blocs de campanya” i dels blocs reals, del poc temps dels polítics per publicar informacions, i de la possibilitat de publicar-les des d’arreu, tot i que potser, pel sol fet de ser polítics, les hagin de pensar prèviament.

Va sortir també el tema de la democràcia digital: un pèl agosarat parlar-ne ara, ja que aquest tipus de plantejament canviaria els polítics per aparells que ens ajudéssin a votar en decisions que moltes vegades desconeixeríem totalment: el canvi que cal fer per integrar plenament la política en la societat és molt més difícil que el canvi tècnic per permetre’ns votar.

Un apunt interessant d’en Carles Ferrer: els blocs dels polítics necessiten més “visibilitat”. I, potser a diferència del què creu algú que es dedica al posicionament web (tot i que també és part de la meva feina, ep!), opino que aquesta visibilitat no només ha de ser a través de promocions a Internet: una bona manera d’animar a la gent a utilitzar la xarxa seria explicar-los des d’altres canals on poden ampliar la informació [en cas que, superada “l’autocensura”, es publiqui informació addicional].

Crec que he fet un resum el més acurat que he pogut de l’estona que hi vaig ser. Em van agradar les aportacions de Manel Mesquita, dels més realistes des del començament. I després d’un breu silenci al presentar-me, vaig adonar-me que potser la resta de la gent havia explicat perquè hi havia anat, i jo no. Ho explicaré ara: crec que és necessari el debat entre blocaires, independentment de la seva sensibilitat política, tot i que els polítics n’han d’estar al cas, ja que també som persones, i votants, aquells qui utilitzem blocs; i també els podem ajudar en alguna cosa, siguin del partit que siguin, si amb això fem un favor a algú. I estaria bé que els polítics dialoguéssin per Internet, però amb mesura: tampoc ens han de saturar. Però la informació, diuen, és poder. I els ciutadans també en volem una mica!

Quan pugui publico alguna foto:-D

Advertisements