Hores i hores pensant títols curts. Total, per res!

Bé, vull fer una reflexió, el més breu possible, sobre el motiu pel qual intento evitar fer crònica o debat polític al meu bloc. De fet, és molt senzill: la política no és ni la meva feina ni el meu passatemps. Desconec profundament la gran majoria de la legislació i, en gran mesura, el rerefons dels pactes polítics. En soc completament inexpert, i, en resum, no em veig amb arguments per a poder-ne parlar de forma seriosa. Per tant, ho evito.

Ara que ja m’he deixat per terra, i no tinc cap tipus de credibilitat, faré la meva reflexió: com ja ha quedat palès, per a escriure sobre alguna cosa crec que se n’han de tenir uns coneixements bàsics i, per anar bé, com més complets millor. Però, per altra banda, cada dia hi ha més blocs d’opinió política. Blocs que a vegades comprenc, perquè generen un debat interessant. Però, altres vegades, em trobo amb blocs que transcriuen discursos polítics i notes d’un partit en concret. En aquest cas, com a altaveu, considero que els falta el component de bloc.

Però això que he dit era evident. Volia arribar una mica més al fons: amb la gent que conec tinc dos tipus de conversa política. Per una banda, els que hi entenen, i amb qui solc deixar anar afirmacions dubtoses perquè m’argumentin a favor o en contra. M’agrada escoltar perquè s’aprèn una mica cada cop. I, per altra banda, hi ha aquells que em deixen anar tots els tòpics que surten al Polònia. I jo, escoltant, m’adono que potser el fet que tothom pugui votar fa que sigui necessària una certa “banalització” en positiu de la política. Un acostament a la gent. Però per altra banda, això és impossible: la política és, en el fons, un cúmul de lleis i pactes que, com molt bé va assenyalar Jordi Pujol, “es tanca en un despatx”. Fet que comprenc des de fa temps; jo també havia cregut en allò que en dèien “democràcia electrònica” fins que vaig deixar les utopies de banda i vaig tocar de peus a terra [i em sorprèn que gent amb més edat i experiència que jo encara hi cregui; serà que tinc pocs ideals, però les coses són com són!].

En fi, unes reflexions que em porten al de sempre. No m’agrada parlar de política al bloc perquè desconec profundament la gran majoria de la legislació i, en gran mesura, el rerefons dels pactes polítics. En soc completament inexpert, i, en resum, no em veig amb arguments per a poder-ne parlar de forma seriosa. Per tant, ho evito.

Anuncis