[ Publicat al bloc del Grup Nació Digital, el 9 d’abril]

Ho he llegit, això no es pas una frase meva. Ho diuen al web PremsaJove.cat (Associació Catalana de Premsa i Comunicació Jove), tot explicant les Jornades Digitals de Periodisme Jove. En l’espai on parlen de les persones a qui han entrevistat, m’ha sorprès veure-hi aquesta afirmació de Diego Linares, president del Grup de Periodistes Digitals. Textualment, citen “Som el germanet pobre del periodisme”. Així, sense explicar res més.

Fins i tot Assumpció Maresma (fundadora i editora de Vilaweb) evita fer ja aquest tipus de comparacions, i diu “Cal reivindicar el periodisme en majúscules, independentment del suport”.

És per això que em sorprenen les paraules de Linares. Em sorprenen perquè els falta un context; i això, en un article escrit per una associació de periodistes, em desconcerta.

En tot cas, vist el panorama actual, i els regals que ha de fer la premsa escrita per vendre més exemplars, no puc acabar d’estar-hi d’acord. Potser si que els “holdings” que tenen certs mitjans tradicionals tenen diners: però no serà pas perquè tallin més arbres que els altres. I, curiosament, tots ells, sense excepció, tenen ja les seves edicions digitals, que ja han deixat d’actualitzar-se diàriament per fer-ho de forma continuada durant tot el dia.

I si la frase significa que “els mitjans tradicionals volen fer creure als lectors que som el germanet pobre del periodisme“, llavors potser si que en podríem parlar. Però en una frase orfe de context, si en té, havia de manifestar la meva opinió al respecte; respectant, això si, l’opinió de tothom.

Advertisements