És divertit veure com, de vegades, algunes pàgines web reviuen allò que altres ja van passar. De fet, és com la vida, les edats. Quan arribes als vint-i-tants i veus adolescents fent el què tu feies a la seva edat, sents certa “vergonya retroactiva”.

– Això feia, jo? – penses.

Doncs avui he vist el mateix a un diari digital d’El Ripollès; i sembla que força seriós ja que és de l’empresa propietària de Televisió de Ripoll, crec. I, a més, s’assembla moltíssim a la primera versió de NacióDigital, fins i tot en els colors.

Bé, aquest diari parla, en un article recent, del gran número de visites i la seva consolidació com a mitjà digital a la comarca del Ripollès. Em sorprèn perquè no té cap mena d’auditoria ni estadístiques públiques; no té OJD, ni Nielsen, ni un trist Webalizer per consultar. Ens hem de refiar del què ens diuen.

Això ho feia, jo, anys enrere (2002, 2003) al web Sobrevia.com [portal universitari], ja desaparegut per falta de temps i d’interès [era un passatemps… i ara no hi ha temps!]. Miràvem les estadístiques els divendres, després de publicar les fotos del dijous, i vèiem 30 persones connectades alhora; i flipàvem. Perquè un web fet des de l’ombra, tenia moltes visites. I més quan Osona.com ens va començar a enllaçar, de tant en tant! 😀

En qualsevol cas, la comparació és injusta, potser, però no sé pas injusta per a qui. Parlen de les visites que reben des de Mèxic, Suècia, Estats Units i la Xina Popular [o sense Popular?]. En tot cas, després de fer un cop d’ull a unes estadístiques, s’hi veuen coses així; i jo ja estic veient un Webalizer, que mostra, com diuen ells, que han triplicat les visites des que van obrir (faltaria més; va començar de 0, suposo….).

Des del respecte, i amb tot el bon rotllo del món, parlar de visites sense unes estadístiques públiques des d’un mitjà que segurament optarà a subvencions no és jugar “net” amb els lectors. Més aviat m’ha donat la sensació que estava tornant al passat, en aquells webs que manteníem quatre friquis a estones lliures, sempre més tard de les vuit del vespre (i de les onze de la nit, a vegades), en habitacions mig a les fosques, amb la llum dels monitors d’un o dos ordinadors; tot alternant algun FTP “pirata” amb partides curtes de Counter Strike.

Quants records! En el fons m’han fet un favor 😀

Advertisements