Ja ho vaig fer divendres a Nació Digital: «El periodisme ciutadà com a generador gratuït de continguts»

Critico, bàsicament, l’ús del “periodisme ciutadà” com si fos periodisme professional; que a més és gratuït pels mitjans que el publiquen.

Sempre he cregut, i ho repetiré en aquest bloc per vintena vegada, si cal, que el ciutadà ha de dedicar-se a fer el què li dóna els diners per viure. Com a màxim ha de vetllar per veure quin mitjà creu més convenient escoltar, sentir, veure…

Tot això ve per un comentari que han publicat a l’article en qüestió. El comentari, enviat per un anònim, fa així:

«Podriem considerar que el periodisme voluntari i altruista és una competencia deleial. Potser si, pèro també una font independent fora de la manipulació que fan TOTS els mitjans, i tot i que els usuaris també poden manipular la informació, al final si hi ha més fonts millor.
Finalment els diaris etan subjectes a 4 agencies, dominades per 4 interessos. L’únic problema és verificar la informació… ara bé, ho fan això mols dels mitjants?»

Bé, no crec que ho arribi a llegir però volia respondre-ho. Com a persona, no com a mitjà.

En primer lloc, el “periodisme voluntari i altruista” es pot fer en blocs. Jo vaig fer una experiència similar a això del què ens parla amb les obres del meu carrer. Si algú volia informació “altruista i voluntària” (que també era, per tant, inconstant, sense verificació real de la informació… vaja, el què el temps em permetia fer), podia venir i llegir-me. I no m’hagués deixat “patrocinar” per Youtube per pagar-los la despesa de res.

Sobre la “competència deslleial”… per a un mitjà digital, la competència deslleial hauria de ser que existís un altre mitjà digital, igual, però pagat amb diners públics. De fet, la feina que pugui fer un ciutadà no serà mai competència de res. Un noi de 14 anys que faci webs no serà mai competència d’una empresa de disseny web, perquè no es dedicaran al mateix. El noi farà webs a quatre duros, i l’empresa de disseny web oferirà un servei, que val uns diners, i que té, per tant, un “target”, un públic potencial, completament diferent.

Finalment, per mi no és millor la quantitat que la qualitat. El mateix terme ho descriu. Qualitat.

És un no acabar. Els mitjans no només són El País i l’ABC, n’hi ha molts més ja. I les agències, cada dia més, no dominen, sinó que aporten. A mi em permeten cobrir notícies que, del contrari, no podria cobrir. I verifico, rellegeixo i resumeixo, si cal, la informació.

Però, com sempre, parlar des del desconeixement fa treure conclusions errònies. De fet, per això intento evitar parlar de política en aquest bloc. Si ho fés, ja l’hauríem “liada”. M’explico, oi?

Que tingueu una setmana d’allò més llarg… curta i divertida!

Anuncis