Avui sentia un xiulet i no sabia d’on venia. De cop, visitant Carqués.cat ho he entès tot. Des d’aqui, agraïr-li el post al Sergi;)

En tot cas, i des d’un any més enllà, continua sorprenent-me la poca capacitat que tinc d’adonar-me de l’edat que tinc. Continuo veient als grans molt grans i molt segurs d’ells mateixos. I em continuo veient jo com aquell mateix nen que temps enrere jugava a escriure “^V^” als fulls del final de les llibretes de l’escola.

Vull donar les gràcies també a tots aquells que m’han anat felicitant durant el dia; i als que ho han fet de formes “curioses” (com correus amb l’assumpte “Feina urgent”)… també els ho agraïré, que avui he d’estar content, doncs.

26 anys. Podria fer un “remember” d’aquells, de coses que m’han passat. O parlar sobre periodisme. O… podria escriure tantes coses, i tinc tant poca estona per escriure-les, que posposaré l’intent de fer un “post” divertit sobre la meva edat fins més endavant.

Segurament fins molt més endavant. Perquè el 2 de juny de 2009, és com si ho veiés, estaré tot atrafegat i pensaré “de l’any que ve no passa”. Exactament el mateix que he pensat aquest matí.

Anuncis