He provat, en alguna ocasió, programes que permeten connectar a diversos serveis de missatgeria instantània alhora. Però sempre, o gairebé sempre, he considerat que m’estava embolicant encara més.

Així que tornava al mètode de sempre. El Messenger per la gran majoria d’amics i clients. El Twitter (via thwirl) per seguir retransmissions i veure apunts interessants de gent interessant. El Facebook per parlar amb altra gent, que, a més, publica àlbums de fotos prou divertits i… sort que no són públics! :D. Google Talk per parlar amb companys de STIC.CAT. I ara, la reincorporació més recent, l’Skype.

“No tens Skype, tu?” em va preguntar algú a qui anomenarem, en clau “Simó”.

“No”, vaig respondre. Però ara me l’instal·lo.

Era, en el fons, una reinstal·lació: ja l’havia tingut, molt temps enrere, i ell solet recordava (sort, perquè jo no) l’usuari i la clau. I el nom que hi tenia posat l’últim dia que el vaig utilitzar; fa més d’un any.

Ara, de cop, sento sorolls. Se m’obren finestres. Em surten notificacions. Quin embolic! Llavors torno a caure en la temptació de descarregar un Pidgin o similars per agrupar tots els clients de missatgeria en un de sol…

Però no ho cobreixen tot. Sempre falta el Twitter; el Facebook o poder fer videoconferències amb els companys de Messenger. I l’enviament d’arxius, gran problema.

Resultat: he de tornar a desinstal·lar l’aplicació, i tornar a buscar les altres. Reinstal·lar-les, amb els canvis que han patit durant el temps que no les he fet servir, i tornar a configurar, una per una, que no vull finestretes que m’avisin de res, ni sorollets: jo només vull tranquilitat, i una finestra on buscar gent amb qui hagi de contactar amb certa urgència.

Al final, me n’aniré a comprar segells a l’engròs i els enviaré cartes per correu postal… perquè algú de vosaltres sap si [encara] existeix el correu de tota la vida, amb sobres, papers i fulls escrits a bolígraf?

Anuncis