Per aquells que no saben, encara, què és Google Chrome, es pot resumir amb poca cosa: un navegador. I què és un navegador? Doncs el programa que fem servir per veure webs. Hi ha l’Internet Explorer de Microsoft, el Firefox de la Fundació Mozilla, el Safari, l’Opera… i ara el Chrome, que és de Google.

I què vol dir “versió beta”? També és fàcil: significa que el programa està encara en fase de proves. En una mena de versió “experimental”, en què els usuaris que el fan servir han de saber, i comprendre, que segurament fallarà i es detectaran problemes. De fet, per això es publiquen les versions “beta” dels programes: perquè la gent els provi. I la gent que els prova (“to test”, en anglès), tenen nom i tot: “betatester”.

La reflexió, però, més curta que l’explicació: Google Chrome està encara en versió beta. Perquè tots els diaris generalistes en parlen? I perquè molts blocs tècnics “critiquen” Google per publicar un programa insegur? Quina part no entén, els qui ho haurien d’entendre, de “versió experimental en fase de proves”?

Amb tot, m’ha agradat, el Chrome. No canviaré, evidentment, perquè si soc un provador de sistemes de seguretat de frenada en vehicles, no els treuré del circuit tancat on ho tenim tot controlat. I, per tant, faré proves amb Chrome, com a mínim fins que aparegui una versió definitiva; o sigui, la “1.0”.

Advertisements