Tot sembla que es calma una mica. El ritme frenètic de les darreres setmanes esgota, però el resultat satisfà. Alguns parlen de crítiques: i quan no n’hi haurà cap? Estem en un país petit; i això és bo: escoltem-nos, parlem-ne i millorem. És el què he dit, i he intentat fer, sempre.

Alguns critiquen petits detalls. Detalls funcionals, la majoria, que, al trobar-nos en una primera edició d’uns premis, fins i tot nosaltres esperàvem. Però no volíem seure i esperar que se “la fotés” algú altre. Si no ho fem ara, quan ho farem? Som-hi. Llancem-nos-hi, de cap. I ho hem fet. I hi havia aigua. Sort, perquè entrada la tardor buiden les piscines. Per això agraeixo molt que ens ajudin a trobar el camí, donant algunes indicacions; potser trobem pel mig un carreró que escurça la caminada; potser dos d’ells assenyalen a costats oposats. Però ja hi ha alguna indicació; ja tenim cap on caminar.

Altres critiquen el fons. Premiar uns blocs. A ells els diria que no ens hem entès. El meu objectiu és que, com a mínim un d’ells hagi descobert un nou bloc durant les votacions, o després, dels que s’han inscrit, i el segueixi. I arribi un dia que conegui al blocaire, i debatin sobre algun tema que els interessi als dos, i arribin a alguna conclusió o s’ensenyin alguna cosa. I si, a més, algú que no seguia cap bloc en segueix un o dos després d’haver sentit parlar dels Premis Blocs Catalunya, llavors ja puc donar-me per completament satisfet. Perquè ja hauré aportat un petit gra de sorra.

Ara, torna la rutina. Una rutina que no em desagrada: però sempre és estimulant fer coses noves, o diferents, de tant en tant. Amb aquests Premis, i amb STIC.CAT, hi he après moltes coses que, per quedar fora del meu àmbit professional, desconeixia. He après també que el protocol no sempre és senzill, m’he adonat que tots, tots, som persones; que a vegades és difícil veure-ho clar. I he après que, amb tantes persones, hi ha moltes visions del món; i d’internet. I que cal tenir-los a tots en compte: des del meu punt de vista tècnic, corro el perill de voler viure en un món més tecnòleg del què realment és. Relativitat, suposo. Però és bo ampliar-la; és enriquidor.

Anuncis