Sempre m’ha agradat Queen. En general, creia que m’agradava sobretot per la gran varietat d’estils que es poden escoltar, des del seu primer disc fins al Made in Heaven i reculls posteriors.

Tot i això, sentir que venia “Queen” aquesta setmana em sonava una mica massa artificial. Reconec que cadascú pot fer el què vulgui amb els noms dels seus grups. Però si d’una banda de quatre músics se’n mantenen dos; la meitat; i s’hi incorpora un nou cantant, és gairebé un grup diferent.

I si el cantant a substituïr és Freddie Mercury, encara més.

Llegia, dies enrere: “To listen to any Queen song sung by someone other than Mercury is merely to see what a peerless talent he was.”  (Escoltar una cançó de Queen cantada per algú que no sigui Mercury només serveix per constatar encara més el talent de Freddie Mercury)

No puc pas discutir, doncs, si Queen ara s’ha de dir Queen o no; i si han de seguir cantant “Show Must Go On”, perquè el missatge implícit de la cançó potser els serveix de justificació. Però si que he d’admetre que, precisament perquè m’agradava el Queen dels 70-80-90, el d’ara no m'”apassiona” igual. No puc dir que m’ha decebut, però, perquè ja em va passar el mateix quan enlloc de Paul Rodgers fou Elton John, qui intentà substituir Mercury: ja sona bé; però no és Queen, per mi.

PD: Que no es consideri una crítica a Paul Rodgers, perquè és un excel·lent cantant. I Brian May un excel·lent guitarrista i compositor, i Roger Taylor, i qui sigui que substitueix John Deacon… però si als Rolling Stones li treieu a Jagger i hi poseu la Madonna; per molts discos que vengui ella, probablement no soni com els Rolling Stones de sempre 🙂

Anuncis