No sé què és pitjor: si ser un delinqüent o ser un porc.

Perquè aquest dissabte, en part, m’ho van dir tot. I en menys de 2 hores.

De bon matí em vaig acostar a l’oficina de Correos de Girona, on havia de recollir un certificat de l’Ajuntament -que curiosament el carter no em va entregar, tot i que treballo a casa, i jo mateix el vaig obrir quan va trucar a l’interfon i va dir “Carter…”-. No sabia què era: una multa era poc probable, ja que circulo més aviat poc per Girona ciutat. Em tenia intrigat.

Al final, era una sorpresa tant o més curiosa que una multa de circulació: la notificació de pagament de l’impost municipal per… tenir un gos. No sé si arreu es paga, però no m’agrada que em tractin de porc així sense més. En la carta, molt amable, això si, m’expliquen que l’impost és per fomentar el civisme. Perquè els amos de gossos som uns porcs, vaja. I aqui, un blocaire que sempre porta bosses d’aquelles negres a la butxaca (vagi on vagi sempre en tindré una a sobre, garantit, amb gossa o sense), haurà de pagar. I haurà de pagar perquè, a més del microxip obligatori, va anar a l’Ajuntament, va pagar 15 euros per censar el seu gos i que li donéssin un penjoll identificatiu [perdent un matí i diners] quan crec que soc minoria; perquè molt poca gent que conec amb gossos sabia ni tant sols que l’hagués de censar a l’ajuntament.

Curiós. “Com que hi ha caques al carrer, anirem a pels amants confessos dels animals”. Res a dir. Ells manen, per això se’ls ha votat. I una última curiositat: diuen que aquests diners financen uns recursos educatius. Entre els que crec que s’hi troba el de l’Agility Club Girona, on expliquem als nens [i dic “expliquem” perquè l’any passat en vaig ser monitor i, si el temps m’ho permet, aquest any repetiré perquè crec que s’ha d’educar correctament sobre la responsabilitat de tenir animals] que cal censar als animals, recollir els seus excrements… en fi; que tant que practico amb l’exemple perquè al final pagui jo per aquella gent a qui, tímidament, li recrimino que no reculli les restes orgàniques que el seu gos deixa, com és natural, allà on bonament pot. “Cornuts i pagar el beure”.

M’he allargat molt, així que us explicaré breument perquè m’han fet sentir “delinqüent”: just després de l’alegria d’obrir la notificació de l’Ajuntament que a partir d’ara, hauré de pagar 40 € l’any per mantenir neta la ciutat d’excrements animals, vaig anar a comprar DVDs. Verges, per les còpies de seguretat que tothom hauria de fer (de fotos, documentació de l’empresa…). I, evidentment, vaig pagar el cànon aquell que dónen als artistes per si se m’ocorre baixar-me un disc per Internet. I és clar que me’l baixaré: en primer lloc, perquè a l’Estat espanyol això és perfectament legal, per això paguem un cànon (contra el què diguin els propis anuncis del Ministerio de Cultura, ostres!) – l’il·legal és vendre’ls després al “top manta”. I, en segon lloc, perquè ara a més volen espiar què descarrego d’Internet. I tot això, amb el suport del Gobierno de España.

Estem arreglats.

[Aquest article no vol ser estrictament polític i el fet que a Girona i a Madrid hi mani el mateix partit és pura coincidència temporal: el cànon existia igual amb el PP, així que la queixa es fa extensiva a tots els partits que hi han donat / hi donen suport].

Advertisements