Aquest dissabte, l’Ausa i jo ens vam estrenar en competició d’Agility. Com que era el primer dia, els nervis del debutant van fer de les seves, i tot i que la sensació no va ser tant dolenta com semblava inicialment (una pista d’agility en un entrenament no té públic, ni un jutge que va seguint per la pista, ni equip de pista assegut a les vores…), no vam fer cap punt.

El diumenge, però, la cosa ha anat millor. De tres pistes, dos punts. Un d’Agility i un de Jumpers [que és el mateix que la modalitat d’Agility però sense zones de contacte].

A veure si algú ha fet fotos i us en podem ensenyar alguna. De moment, som “novice” amb un punt de cada modalitat (agility i jumpers, però ens queden encara més modalitats per anar fent si volem). Quan en fem 3 de cada serem “starter”, però per això encara falta.

Però la il·lusió del primer punt en competició és diferent de la resta. Avui, l’Ausa ha demostrat el què sabia fer amb un guia massa nerviós per fer una pista en condicions! 😉 Ara serà qüestió de posar-hi paciència i pràctica!

Anuncis