Era descoordinació. No sabia si atribuir el fet que l’Ajuntament de Girona “fes fora” de la Devesa a base d’incordiar a l’Agility Club Girona a la descoordinació o a la mala fe. I avui, en la reunió que hem mantingut amb el Cap d’Esports, hem pogut constatar de primera mà que no en sabia res.

Però no sabia res de cap dels temes que li mencionàvem. Sabia de les obres d’enderroc a la Devesa. Però segons ell, per la zona on es troba el club d’Agility, és competència de la regidoria de Medi Natural. I Medi Natural no en sap res. I per triar el nou terreny, hauria d’intervenir-hi la regidoria d’Urbanisme, però ni l’arquitecta municipal encarregada del sector de Domeny (on diuen que hi ha el què serà, algun dia, el nou terreny) ni la de la Devesa (on era fins ara) sabien de què els estaven parlant. Irònicament, el Cap d’Esports ha hagut de definir “agility” a l’arquitecta. “Un esport amb gossos”.

Em sap greu perquè no m’agrada criticar per criticar. Ni ficar-me ne política més del compte. Però en aquest cas crec que els encarregats (que suposo que es reparteixen entre diversos partits, pel pacte de Govern de l’Ajuntament de Girona) de coordinar el canvi de terreny es mereixen una bona estirada d’orelles.

Perquè allò de dir “tots els polítics són uns vividors” mai m’ha agradat. Però si mentre estan escarxofats a la poltrona no es dignen ni a assistir a les reunions que convoquen, la veritat és que arriba un moment que no pots evitar que el què dius sigui interpretat així. I és, reitero, una llàstima que aquells que haurien de treballar per nosaltres, acabin convertint-se, pràcticament, en “l’enemic”.

L’apreciat Xavier Borràs, durant la celebració de dimarts a Vic del Premi Nacional de Comunicació de Proximitat per Osona.com, que es parla de “societat civil” sense sentit, perquè mentre no hi hagi “societat militar”, la “societat civil” és, simplement, la “societat”. Potser en aquells moments no recordava cap de les batusses institucionals per les que tots, invariablement, acabem passant un dia o un altre. Llavors, hagués pogut rebatejar el terme “classe política” i dir-n’hi “societat política”. Potser és això el què diferencia el terme “societat civil”.

Benaurats (i afortunats) aquells que no s’impliquen, perquè seva és la capacitat de no enfadar-se amb els ajuntaments.

Anuncis