La manca de temps ha fet que hagi deixat aquest apunt congelat fins una setmana després. I potser per això, ara puc fer-lo amb més claredat. El primer que he de fer, però, és agraïr-vos a tots el suport perquè els Premis Blocs Catalunya de 2009 també hagin estat un èxit.

I ho han estat gràcies, sobretot, a l’incansable afany de fer les coses bé de STIC.cat. És d’agraïr compartir aquestes experiències amb la resta de membres de l’associació, que fan que allò complicat sigui senzill, i que l’inabastable sigui una anècdota de com va passar. També és d’agraïr el suport mediàtic i institucional, i, sobretot, el dels blocaires, sense els quals els Premis (tot i que soni a tòpic) no tindrien cap sentit.

Ara ja toca mirar endavant. Cap a l’edició de 2010. Aquesta que deixem enrere, però, era especial, perquè ha visitat Vic, la “meva” ciutat. Més “meva” des que la tinc lluny, a una hora de camí, des que en trobo a faltar algunes places i passejos, tot i visitar-los gairebé setmanalment.

Podria allargar-me, molt, però diuen, en castellà, que “lo bueno, si breve…”. Ens ho creurem. Gràcies, doncs, de nou!

Anuncis