Molta gent es sorprèn quan li explico que bona part de les meves tasques laborals les faig des de casa. De fet, molta gent em diu que no podrien pas “treballar a casa”, posant com a excusa “altres distraccions”, o que es necessita “molta constància”.

Un dels problemes que hi ha a l’hora d’imaginar-se la feina a casa és el fet de marcar-se objectius. Aquest és el principal problema, l’escull que pot fer que el “teletreball” sigui o no eficient. Perquè, en el fons, també hi ha poques ganes d’entendre-ho per part d’empreses o empresaris, sobretot en certs sectors.

M’explicaré millor: un operari que instal·la línies de fibra òptica a les llars, per exemple, no podria fer gran part de la seva feina a casa, doncs s’ha de desplaçar. El mateix passa amb les tasques de secretaria i recepció que solen combinar-se amb administració: si l’empresa té un local obert sempre al públic, hi ha d’haver algú. I això és extensible a altres àmbits, com aquells que requereixen de certa maquinària per poder realitzar la seva feina, que només es troba en plantes d’empreses.

Però hi ha altres feines, sobretot però no únicament les relacionades amb Internet. La meva però, si que és d’aquestes. I, això si, no està exempta de sortides ni li manca un local per l’empresa. Però la meva tasca concreta, de vegades, és més fàcil de fer des de casa: m’estalvio els embussos, puc treballar en horaris més flexibles (que, generalment, significa “més hores, i més intempestives”, no us equivoqueu), i puc combinar-me millor els horaris de manera que em permeti fer coses (tant simples com anar a comprar, o fer una visita a l’ajuntament) sense haver de fer massa acrobàcies.

Tot és qüestió, però, com ja deia al principi, de marcar-se objectius. Perquè si una cosa necessita l’ésser humà és la pressió. Si no hi ha data, no hi ha pressa, sembla. Per tant, una bona cosa per fer, ja no només els dilluns al matí, sinó cada dia, és revisar l’agenda de tasques, que hem de tenir més o menys organitzada, i posar-nos dates, el més properes possible, que ens permetin fer la feina amb una certa pressió. Perquè així ens obligarem a nosaltres mateixos i tindrem les tasques fetes a temps.

Això si: en el meu cas, com a mínim, també hem de ser conscients dels “imprevistos”. Imprevistos que en general són correus electrònics o trucades que incorporen, pel mig de l’agenda, noves tasques a fer, en general urgents, i que fan que l’organització que havíem planificat no sempre sigui possible. Però si una cosa té de positiu tot això és que, al final, com que hi ha objectius i dates, també hi ha la possibilitat de posar-nos reptes a nosaltres mateixos; de buscar-nos complicacions que, d’altra manera, no buscaríem -i que al final poden acabar en resultats més satisfactoris-, i de sortir-nos-en amb alguna nova cosa apresa.

Perquè en el fons, es tracta d’aprendre. Com més aprenem, més eficients serem. I, de vegades, per poc important que sembli, el fet d’aprendre nous mètodes de realitzar tasques molt concretes ens pot arribar a estalviar molt de temps. Però això ja és un altre tema. Com també ho és el fet que la flexibilitat horària ens permeti agafar altres responsabilitats o col·laboracions que, si no fos perquè creiem en aquesta flexibilitat, no prendríem. I això ens ajuda a gaudir més i a conèixer gent interessant de la que també en podem aprendre moltes coses. Però, com ja us deia, és un altre tema. Ja en parlarem 🙂

Anuncis