Darrerament he llegit tot tipus d’articles sobre Google Buzz. I qui sol utilitzar Twitter el compara amb Twitter, mentre que els usuaris més assidus a Facebook tendeixen a comparar-lo amb la seva xarxa social preferida.

Això perquè? Si d’entrada, Facebook i Twitter poden ser complementaris, i són prou diferents? La resposta la trobem en la base dels dos serveis.

Twitter

Twitter ens permet publicar missatges de fins a 140 caràcters. Entre les funcionalitats addicionals, hi trobem l’opció de reenviar missatges d’altra gent (Retweets – RT), posar etiquetes (hashtags #) o respondre directament a un usuari (replies @). Però la base de Twitter és, bàsicament, la d’enviar missatges. I al voltant d’aquest servei n’han nascut d’altres, paral·lels, que permeten enviar-hi fotografies, videos… però tot això a través d’altres webs o serveis externs que es limiten a fer la seva tasca i enviar un missatge des del nostre compte de Twitter.

Facebook

No ens volguem enganyar: Facebook es basa en el mateix principi que Twitter. “Què estas pensant?”, veiem al requadre principal per enviar el nostre missatge d’estat. Al voltant, però, Facebook ha elaborat un sistema que permet programar aplicacions per la mateixa plataforma. Així, les galeries de fotos, el Farmville i molts d’altres serveis s’incorporen com si fóssin propis de Facebook, tot i que molts d’ells no ho són. Aquesta integració, però, facilita la tasca a aquells que no solen navegar cada dia buscant noves alternatives, i ha estat, sembla, la clau de l’èxit de Facebook.

I Google Buzz?

Google ha sabut explorar, aquesta vegada si, les possibilitats que li dona el seu “univers” d’aplicacions. Google Wave encara està en fase de proves i, inicialment, sembla complicat per un usuari amb unes nocions bàsiques: té moltes opcions però, com Twitter, aquestes no són massa evidents i fa falta llegir i informar-se.

Però amb Buzz la idea s’ha pensat al revés: tenim Google Reader, com a espai per guardar enllaços; tenim Google Docs per compartir documents; tenim Picasa, per les fotografies, i també es pot integrar fàcilment amb Flickr tot i no ser de Google; la informació dels comptes de Google també uneix la informació de Blogger i YouTube, pels blocs i els vídeos. Què faltava? Un “timeline” de missatges i les llistes d’amics; la part més “Twitter” de l’invent. I això és el què veiem quan entrem a Buzz que, sorprenentment, és una de les carpetes de GMail, el servei de correu electrònic de Google, on també s’hi integra posant-nos a la safata d’entrada els missatges que ens envïin a través de Buzz o les respostes en forma de comentari.

Pot resultar difícil, inicialment, per aquells que no han provat Google Docs, ni Reader, ni YouTube… però pels que tenen un compte de Google i l’utilitzen, no deixa de ser un Facebook, potser amb menys funcionalitats. D’aquesta manera, Google intenta situar-se en un espai equidistant entre Twitter i Facebook: més funcionalitats que Twitter però, d’entrada, menys informació a cada pàgina de la que podem veure a Facebook.

Canvis en l’ordenació de missatges

Tot i això Google ha volgut donar-li el seu “toc” personal a Buzz, i ho ha fet modificant la forma en què es mostren els missatges. Mentre Twitter fa un buidat cronològic, del més recent al més antic dels missatges enviats per qualsevol dels usuaris a qui seguim, Google Buzz intenta ordenar-los per importància. Veurem si aquesta opció simplifica o dificulta que els usuaris l’utilitzin i l’entenguin.

Si teniu un compte de GMail, segurament ja haureu vist què és Buzz. Sinó, sempre podeu accedir a http://buzz.google.com o, si teniu un mòbil Android, obrir l’aplicació de Google Maps, prémer el botó “Menu”, escollir l’opció Capas i marcar “Buzz”. Veureu els missatges geolocalitzats dels altres usuaris, i podreu enviar els vostres, incloent-hi fotografies o vídeos.

 

Advertisements