Si temps enrere els blogs eren gairebé una font inesgotable d’informacions de darrera hora, sembla que, a poc a poc, xarxes socials com Twitter i Facebook els van desbancant. Hi haurà, sobretot pel gran número de blocs, casos en què això sigui diferent: aquesta és l’essència de la “normalització” de l’ús de la xarxa. Però, en el meu cas, he vist com darrerament creixen les consultes a entrades que fa temps que vaig fer. Entrades com la relacionada amb la capitalització de l’atur, per exemple, continuen entre les més vistes. I, de fet, qui m’ho ha fet notar, aquest matí, m’ho deia precisament perquè temps enrere hi va entrar per buscar informació emmagatzemada. I em deia que, darrerament, ha entrat en alguna altra ocasió a veure entrades anteriors del blog, per passar l’estona o per informar-se sobre altres temes.

És més: aquest blog, molt humil, ha tingut durant tota la seva llarga existència, unes 29.500 entrades, que, deixant la xifra absoluta de banda, que fa gràcia, tampoc és que sigui cap bestiesa. Però es tracta d’un blog personal, sense massa aspiracions, i que sempre ha estat el raconet on, de tant en tant, hi deixo anar els meus rotllos. I, amb tot, sempre ha tingut un ritme de visites mínim de 10 o 15 diàries, fins i tot en moments en què ha estat completament abandonat perquè el temps no el deixava respirar massa.

Això és, doncs, en general, una bona notícia. Perquè aquest gran arxiu de dades de tot tipus que és Internet no para de créixer, però blogs petits com aquest continuen funcionant com a font d’informació per casos que potser no són majoritaris però si que poden resultar útils. Per això, precisament, mai ha acabat de morir. I també és una bona notícia el fet que els blogs tinguin usos més enllà de la consulta diària, ja que és precisament per això que existeixen, des de fa tant de tant, els arxius cronològics. Ara, el què haurem d’intentar, és que alguns polítics, com molt bé apuntava en Saül, entenguin que la informació a Internet és com la flama que Melkor volia prendre a Ilúvatar. Així que cal ser curós: intentem que allò que diem pugui interessar a algú, que contempli l’argumentació i deixi espai per al debat. Així farem que la xarxa serveixi de veritat!

Advertisements