Publicat a Nació Digital

Jo també sóc un d’aquests internautes una mica malalts que no paren de parlar de Twitter, que tenen bloc -això ja ho havia dit- i que amaguen, al Facebook, molts dels “hoaxes” que ja llegia en alguna BBS anys enrere. Un tipus d’usuari difícil de trobar fa temps -perquè hi havia qui era més amic de DalNet que d’Undernet, per exemple- i que ara, invariablement, tenim Twitter i Facebook, Linkedin i algun altre perfil en xarxes socials.

Això comporta, sovint, una sensació que ens pot arribar a enganyar. A la xarxa cada cop som més gent, però l’únic servei que és majoritari de veritat és Facebook. Twitter és una eina molt i molt versàtil, però hi ha un grup molt nombrós de gent que mai n’ha sentit parlar, i que ho desconeix totalment, tot i ser usuaris prou actius de Facebook.

Em vénen al cap moltes preguntes per a una hipotètica enquesta sobre quin ús fa la gent d’internet. Però a aquestes alçades, el terme “a la carta” sona obsolet perquè ja estem tan acostumats a utilitzar-la com més ens convé que és complicat imaginar-se-la d’una altra manera. És per això, per exemple, que la publicitat de la premsa en paper o de televisions generalistes no és un model aplicable a la xarxa. Perquè a internet és molt més fàcil assegurar el target, però això no tothom ho entén, segurament perquè fan un ús d’internet molt diferent del meu.

Anuncis