Publicat a Nació Digital

Estem davant d’un futur incert per l’anomenada informàtica de consum. Com ja ha passat en altres moments, cal decidir cap on anem. Què volem o busquem els usuaris i què ens ofereixen els fabricants. Algun lector recordarà Commodore, i la majoria hauran viscut la “guerra” en què el Blu-ray en va semblar sortir afavorit, com ja havia passat en l’electrònica amb el VHS.

Ara estem començant a descobrir què poden fer empreses com Apple, HP, Dell, Nokia o HTC amb els dispositius. Cada cop més petits i intuïtius, deixant que la necessitat d’un ordinador de sobretaula es limiti ja a tasques més concretes: un telèfon mòbil o un tablet han demostrat ser suficients per consultar el correu o navegar una mica.

Tot i això, estem al límit del què és petit i el què és còmode. Podríem tenir mòbils més fins i amb la pantalla més reduïda, però serien incòmodes de llegir. De fet, els lectors de llibres electrònics marquen també una mida estàndard molt influenciada pels llibres. Però la porta que obren els tablets o els ordinadors portàtils més petits fa que poguem pensar que, en no gaire temps, es pugui tenir un dispositiu molt més reduït que un ordinador portàtil de 15 polzades que permeti fer el mateix.

Haurem d’apel·lar a la imaginació dels fabricants. I, sobretot, a Apple, que és qui, en els darrers temps, va obrint portes al consum de masses, tot i que ho faci normalment a base de reinventar models de producte que altres empreses proven de comercialitzar sense tant èxit.

Advertisements