En sé ben poc, jo, de lleis. Per no dir gens. Solc recórrer a llegir a gent que hi entén per fer-me’n una opinió mínimament “objectiva”. Busco defensors i detractors. I intento conciliar el què diuen uns i altres, o, com a mínim, valorar els arguments favorables o contraris.

En el cas de l’anomenada Llei Sinde, però, no hi ha posicions favorables. I, si n’hi ha, no dónen mai arguments a favor de la llei, només afirmen que “no n’hi ha per tant”, que “no vulneren els drets dels usuaris”. Faltaria més. Però què té de positiu incloure una disposició addicional com aquesta en una llei d’Economia Sostenible? Hem de sostenir l’economia dels intermediaris de la Cultura, potser?

Ara, però, serà quan segurament veurem què permet i què no permet. Segons uns, diuen, permet deixar els jutges de banda. Vaja, que si poso una foto seva amb drets d’autor aquí me les hauré de veure amb una comissió que, pel què diuen, estaria formada per polítics, això si, afins a les discogràfiques-associacions d’editors i altres.

Des de jove em cau malament la SGAE. Perquè si, perquè s’ho han guanyat. Però… coi! estan fent la seva feina. Es van unir per recaptar, i a qui no li sembli bé que no s’hi apunti. O que no compri la “cultura” dels seus associats. Però si és cert tot el què he sentit de la Llei Sinde sobre la presumpció d’innocència, la veritat és que hauria d’estar prohibit que el Govern (central o d’on sigui, un govern) pugui fer això als seus conciutadans.

Per això no puc deixar de pensar que no poden pas fer tant mal. Perquè si vulnera els drets dels usuaris no podran tirar-la endavant. I si no els vulnera, però és totalment contrària a l’evolució de la xarxa, tampoc tindran res a fer. Són quatre gats. I si hi ha més gent del propi sector amb el discurs d’Álex de la Iglesia, el què hauria de fer aquesta senyora ministra és agafar el farcell i plegar.

De moment, els nostres polítics ho han aprovat. Nosaltres els donem el poder i ells el gestionen. Per tant, serà necessari -perquè tampoc crec que s’hi pugui fer més- donar-los cent dies de gràcia. Però abans d’aprovar-la, potser haurien hagut d’explicar “què és” aquesta Llei Sinde des del seu punt de vista. En què suposa un benefici. Perquè a mi, això, encara no m’ho ha sabut explicar ningú. I sembla simptomàtic.

Anuncis