Escolto Dios por Dios es Cuatro a l’Spotify mentre no deixo de canviar entre una i altra finestra de l’ordinador tot buscant un moment per escriure al blog. D’això potser fa més de 3 mesos. Des de l’octubre passat, ves per on.

Torno a escriure-hi, ara, una mica més. Per veure si puc, com a mínim, mantenir-lo durant un anyet més com el passat: d’ara fins al maig, després un descans forçat per la feina, i al setembre-octubre tornaré a treure el cap. Ja estaria content amb això. I no és pas necessàriament una falta de constància: és que hi ha prioritats, i el blog, cada dia més, n’és una menys.

Ara, però, he intentat deixar una mica d’espai per poder fer coses que m’agradin. O que vulgui fer, encara que siguin reptes. I n’he hagut de deixar algun enrere. Ja ho vaig fer amb STIC.cat, a qui encara segueixo i animo sempre que puc, que són poques vegades. També vaig fer-ho amb la comunitat de veïns, que per fi té un president amb el mètode de rotació -i ara ve quan mai se’l troba, per exemple-. I ara he acabat amb les meves “responsabilitats addicionals”, ja que deixaré en breu de ser secretari de l’Agility Club Girona. No per falta d’interès ni de ganes, sinó perquè prou responsabilitats duu la feina com per buscar-me’n més. En tot cas, però, les meves “absències” no han estat en cap cas sobtades -si quedava feina per fer l’he fet. Però de tant en tant mereixo descansar. O escriure al blog.

Veurem si això dura. Si soc capaç d’aguantar-me, encara que sigui algun mes, sense buscar-me més preocupacions de les que ja tinc. O, si me les busco, com a mínim que siguin de curt recorregut; tinc ganes de tornar a saltar amb l’Ausa, i aprendre de nou amb en Ter, sense el soroll de fons de la paperassa -necessària, però emprenyadora- que cal generar, arxivar, enviar i ajudar a omplir a tort i a dret.

“Si Dios ha dimitido allá voy”, diu la cançó. Si encara no heu escoltat Love of lesbian, els hauríeu de donar una oportunitat. I si no us agraden, no els escolteu. Per això m’agrada l’Spotify!

Anuncis