He vist un parell de comentaris al meu darrer article a Opinió Nacional, el de diumenge, que m’han fet pensar en una continuació, en versió més personal de l’article en qüestió, Sempre connectats.

Ens fa por, estar sempre connectats. I ens fa por pel desconeixement del mitjà. Segurament, els que no coneixem exactament el funcionament dels cotxes ens fa una mica més de respecte tot això de conduir. I els que no han ensinistrat mai un lleó no gosarien acostar-s’hi amb un trosset de carn.

Aquesta és, precisament, la tasca que s’està duent a terme ara mateix en l’àmbit de la tecnologia: la usabilitat, la facilitat d’ús, que tot sigui intuitiu i no necessitem mil manuals per aprendre a utilitzar-ho. I aquí hi entra també la privadesa -que molt coneixen també com a privacitat-, o aquelles configuracions estranyes i més aviat complicades que permeten definir qui pot veure què.

Quan tot això sigui simple i instantani, podrem estar convençuts que, quan anem amb el telèfon mòbil a sobre, connectat a la xarxa, no serà sinònim que ens pugui trobar o molestar: definirem si volem que se’ns detecti la ubicació del GPS. I podrem definir, a més, que en cas de perdre’ns s’activi, i llavors sí que ens puguin trobar, per exemple. Però tot això, que són tasques que ara mateix són possibles -trobar-nos si ens perdem, amagar-nos quan vulguem, publicar imatges a Facebook en àlbums restringits només a alguns amics,…- encara no són prou simples i requereixen una planificació prèvia que molts desconeixen.

Com molt bé indiquen al comentari de l’article d’Opinió Nacional, un “jo” de fa alguns segles, hauria pogut fer una versió semblant d’aquest article, canviant els exemples tecnològics per fets molt més rellevants, ja que la història va dependre més d’uns canvis estructurals com els de la impremta que no pas d’un canvi, l’actual, que es basa principalment en un canal de comunicació, i que si bé ens ajudarà a millorar en molts aspectes la nostra vida diària, serà una revolució més en l’estil de vida que no pas en els fonaments de la societat.

Ara bé, tot dependrà d’on volguem o poguem arribar. I això queda, per ara, a la imaginació dels emprenedors i visionaris. A mi m’agrada programar i, des d’ahir, tinc un totxo amb dades que ja coneixia prèviament, però que tard o d’hora havia d’aprendre oficialment. Però això ja és tema per un altre apunt.

Advertisements