Aquest matí, gràcies al Dani Martínez he pogut accedir ja a Google+. No m’ha convidat, sinó que m’ha enviat al correu un comentari que ha compartit des del que vol ser el “Facebook” de Google (com Facebook, però no és Facebook!). Això m’ha fet preocupar: el fet que hagi pogut entrar, sense invitació, degut a un error (vulnerabilitat?) a un lloc on en teoria he de compartir-hi informació personal és bo? Venint de Google, però, també podria ser un “error forçat”, buscant un perfil de gent que saben que se n’assabentarà. No ho sé. Haurem d’esperar uns dies perquè els hackers, els de veritat, facin la seva feina.

Ara al què anàvem: la primera impressió a l’entrar m’ha estat familiar. És el disseny que els darrers dies Google està aplicant a tota la resta de serveis (cercador, Maps, Calendar,…) i que anirà traslladant, sembla, als restants. Barra fosca a la part superior, i ús dels colors corporatius però menys brillants a la resta de la pàgina. Moltes opcions. Massa opcions, d’entrada, sembla, tot i que el primer cop d’ull dóna una visió molt clara d’on hi ha cada cosa. 10 clics i ja ho tenim més o menys per mà.

Ara bé, no ens enganyem: podem resumir Google+ fàcilment. És com Facebook (un mur on compartir-hi textos, fotos, ubicacions, enllaços), però amb una gestió molt millor dels grups d’usuaris (que jo ja utilitzo a Facebook i del que sempre em queixo, que és enrevessat), una videoconferència en grup que encara he de provar, i la integració (entenc que gradual) de la resta d’eines de Google, que és el valor afegit real respecte a Facebook.

Com a punt negatiu, per ara, la gestió dels contactes. És aviat, perquè poca gent el té -només amb invitació, i no en deixa enviar a tothom, com a mi, per exemple-. A l’hora de col·locar gent als Cercles d’amistats (grups d’usuaris) podem fer-ho amb tots els contactes de Google (en el meu cas, gent amb qui m’he enviat correus per GMail, la gent del Google Talk i els contactes del meu mòbil Android). Però enlloc em diu si aquell usuari té Google+ o no, o si l’utilitza, i això és un punt en contra ja que m’he perdut: no sabia qui estava ja convidat, qui no…

Evidentment, em fa falta més temps per fer-me’n a la idea. I sobretot més gent. Esperarem, i si podem convidar, tinc una llista força llarga d’adreces a qui anar enviant. De moment, però, he de dir que la sensació és molt millor que els darrers intents com Wave o Buzz. I l’inconvenient és que tothom és a Facebook, i costarà dur gent a Google+: no voldran canviar perquè tenen els amics i família a Facebook, i dues xarxes socials a la vegada, i que per ara no estan gens integrades ni permeten compartir pel què he vist, diran que és massa feina.

PD: Si sou una mica curiosos i ja havíeu omplert el vostre perfil de Google (Google Profiles, ja fa temps que existeix i no fa gaire ho van renovar una mica), ara és precisament el perfil de Google+. El “mur” és una bona forma de reutilitzar l’experiència de Buzz. El xat de Google Talk ja permetia parlar des del mòbil escrivint, o des d’un PC amb càmera web, així que la novetat és fer-ho en grup. Potser està tot molt més ben pensat del què sembla… 🙂

Anuncis