Teddy Bautista, el president de la SGAE, passa aquest divendres a disposició judicial per apropiació indeguda, tal com recullen la majoria de mitjans de l’Estat espanyol.

El problema, a part de la possibilitat que algú hagi comès un frau, pel qual ja pagarà i pel que s’haurien de trobar formes de detectar-lo o evitar-lo molt més efectives, és que a Twitter la reacció ha estat d’alegria. De satisfacció, de guerra guanyada.

Potser la resta de la SGAE no hi té res a veure. Potser els artistes que en formen part són humils i honestos. Però la imatge que porta mostrant la SGAE des fa una dècada és la que és. Recordo María Jiménez passant una piconadora per sobre un munt de CDs pirates, Ramoncín que primer es feia el dur i al final la víctima -no sabrem mai si per salvar la SGAE o per tornar a vendre discos?-… i ara Teddy Bautista. Molt més silenciós que els seus predecessors, es va limitar a no fer tantes aparicions públiques, però va continuar amb la mateixa línia. La cultura no és lliure si qui la fa no ho vol -bé pot estar en el seu dret, en el marc legal actual- i punt.

Però les formes els han perdut, sempre. Unes formes acompanyades d’un cànon declarat il·legal per Europa. D’un cànon que es va imposar quan es popularitzaven els CDs, i que, quan crèiem que podríem comprar un disc dur amb normalitat, també li van aplicar.

Si Teddy Bautista ha comès algun frau o delicte, que el detinguin. Se m’ocorre una cançó que començava així, ,més o menys, en castellà, però prefereixo no jugar-me-la, que encara em cobraran. Però la SGAE, amb o sense Teddy Bautista -de fet, acabat de ser reelegit president!- ja tenia la imatge seriosament perjudicada. I no sé si podia tenir-l’hi més. Així que, amb tot, si es confirma aquesta detenció només ens donarà un argument més contra aquesta associació.

Pobres artistes honestos…

Anuncis