En Saül Gordillo, exdirector de l’ACN, ha fet una gran tasca aquests darrers mesos amb la publicació, primer, del mapa de pactes curiosos als ajuntaments, i ara, amb el mapa de sous dels alcaldes.

M’ha fet pensar, precisament, en el terme “periodisme ciutadà”, que sempre m’he mirat amb cert recèl perquè si no som periodistes i no hem trepitjat una facultat de periodisme, no hauríem de considerar necessàriament que el què fem és periodisme. Escrivim. O donem informació. O valorem. Però en els casos que ens ocupen, s’ha demostrat que la xarxa si que ofereix una bona quantitat d’alternatives per agrupar informació, si hi ha algú amb criteri i ganes de fer feina que s’hi posa.

I així ha estat en aquests dos casos. Twitter ha servit, en bona mesura, per trobar informació que la gent coneixia de primera mà, i poder-la tenir tota junta. I en Saül, encertadament, ha trobat l’eina adequada, Google Maps, entre un munt d’alternatives 2.0 que ens permeten tenir una representació gràfica de la informació.

Independentment de si els qui li han facilitat dades eren “periodistes ciutadans”, si que són part d’una gran xarxa a través de la qual podem comunicar-nos ràpida i fàcilment per aconseguir resultats satisfactoris. I segurament és més interessant això que el nom que volguem donar-li a aquest fenòmen. Que, pensant-ho millor, potser si que “periodisme ciutadà” el descriu prou bé. Haurem de preguntar-ho als “periodistes de veritat”, o “periodistes” a seques, que també són ciutadans.

Advertisements