Llegeixo darrerament algunes reflexions curioses sobre el pagament per llegir continguts d’un diari de paper per Internet. Alguns ho defensen però lamenten la funcionalitat de “copiar i enganxar” i la poca solidaritat dels usuaris. Però cada dia més bona part dels continguts d’alguns diaris són d’agència, clònics, publicats amb la mateixa tècnica del copy&paste que es critica. Això s’ha de pagar? Sigui o no sigui gratuït en altres digitals, paguem per continguts o per la feina que comporten? Interessa que només ho llegeixi una minoria? Ja no estem als anys d’agafar tisores, retallar i fotocopiar. Potser tots, i m’hi incloc, hem de fer l’esforç de ser creatius. Al final, algú trobarà el camí cap a un nou model. Mentrestant, queixant-nos des avanços tecnològics estem perdent el temps. Si no m’informa un diari, me n’assabentaré a Twitter per algú que ho visqui d’a prop. Això, suposo, és la globalització. I l’accés immediat. Tanquem Internet i tornem a començar? Potser som tots els que hem anat tard…

Advertisements