Després de llegir un apunt molt recomanable al bloc de Farré.cat, que valora Google+, he pensat que podria ser interessant donar una visió més àmplia del què, en un moment imaginatiu, he anomenat “l’experiència Google”.

Què és això de l’experiència Google?

Bàsicament, vull descriure la relació que he establert entre els diversos productes de Google per “fer-me la vida més fàcil”. Des del punt de vista d’un usuari, l’ús de diversos productes de Google que estan integrats, en certa manera, entre ells, em facilita molt diverses tasques, o aconsegueix que pugui fer coses en les que no havia pensat.

Hi ha vida més enllà del cercador

Tot i que utilitzo molt més sovint del què us podeu imaginar el cercador Google, la companyia ofereix molts altres serveis. En són exemples Google+ (la xarxa social que encara està en fase de proves), Google Docs, Google Calendar, GMail, Google Translator, Google Maps… i també compta amb un sistema operatiu per telèfons mòbils, Android, que utilitza el meu telèfon i que s’integra amb tots els serveis.

GMail com a “base d’operacions”

Sí, ho he d’admetre. Soc administrador de sistemes, tinc alguns servidors al meu càrrec, però en canvi, el meu correu electrònic és a GMail. Fins i tot el de feina. Perquè? El meu telèfon Android es sincronitza automàticament amb el GMail molt fàcilment i m’avisa quan tinc correus. A més, GMail filtra força bé el correu brossa, i permet afegir més filtres i crear etiquetes, de manera que només rebo avisos pels correus que són realment interessants, però no perdo la resta, que queden en “carpetes” que vaig revisant, bé quan tinc temps al mòbil, bé quan puc fer-ho a l’ordinador.

Google Docs, l’ajudant de GMail

Cada cop que rebo un correu amb arxius adjunts, puc previsualitzar-los al navegador. Directament, tant si soc a l’ordinador com des del mòbil, no necessito Word per veure un arxiu .docx, ni l’Excel per veure un full de càlcul. També, des de no fa gaire temps, puc veure el contingut d’arxius comprimits en ZIP i RAR sense cap programa per descomprimir-los. A més, puc desar-los en carpetes de Google Docs si em fa falta conservar-los, que després comparteixo amb companys de feina, clients o altres usuaris que tinguin Google Docs. Evidentment, també puc accedir a aquests documents des del mòbil en qualsevol moment.

Google Maps, el meu GPS és al mòbil

Des que vaig tenir el meu primer mòbil amb Android, un HTC Dream, el navegador GPS Garmin només fa que agafar pols. Des del mòbil puc accedir a localitzacions desades a Google Maps, o dir-li adreces, i detecta on soc i m’hi porta. Indicant-me l’estat del trànsit d’algunes vies importants, i amb la possibilitat de veure com és el carrer on em dirigeixo gràcies a l’Street View.

Google Translate, per si no entenc alguna cosa

Traduïr automàticament un correu que enviem no sol ser bona idea. I veure traduccions de correus que ens han enviat no sempre és del tot senzill a l’hora de comprendre’ls. Però sovint m’és molt útil, sobretot per la meva falta de vocabulari, trobar paraules o sinònims per fer més ric un text en anglès, o fins i tot en castellà.

Google+ m’ha fet redescobrir Picasa

L’aplicació de la xarxa social Google+ pel meu mòbil Android té una característica molt interessant: cada cop que faig una fotografia, s’envia directament a un àlbum privat a Picasa. Què vol dir això? Que ja fa dies que no connecto el mòbil a l’ordinador, perquè ja tinc còpia de seguretat de les fotos. A més, puc anar-les organitzant, molt fàcilment des del web de Picasa, o sincronitzant l’aplicació de Picasa del meu ordinador, etiquetant les cares de la gent -prenent els contactes que tinc a Google.

Els contactes del mòbil, a la web

Els contactes del meu mòbil Android es desen a l’apartat Contactes del meu GMail. Des d’allà els puc editar fàcilment amb un ordinador -més ràpid que des del mòbil-, organitzar-los… i si mai faig canvis tant al PC com al mòbil, se’m sincronitzen. Que perdo el mòbil o se m’esborren els contactes? un problema menys del que preocupar-me.

Encara més?

Si tot això no fos prou, quan necessito crear grups estables per parlar a través del correu electrònic, fins ara he utilitzat Google Groups, una eina per gestionar llistes de distribució molt completa. No sé si això ara ho substituirà el mateix Google+, però fins el moment no en tinc cap queixa.

Dependència excessiva

De vegades tinc la sensació que estic completament en mans de Google. Però no ho estic pas més que qualsevol usuari d’un Mac, un iPhone i un iPad. De fet, ja sé què vull tenir a la xarxa, i què he de guardar al meu ordinador, “per si un cas”. Però no em negareu que, en un sol lloc, tenir totes aquestes possibilitats, i més, fan que m’estalvïi molta feina d’organització per poder trobar les coses.

I, malgrat tot, també utilitzo altres serveis que no són de Google. Grooveshark o Spotify per la música. Dropbox com a gestió de documents compartits i accessibles arreu -sobretot per l’aplicació que tenen-. I també estic en altres xarxes socials, no patiu, no em trobareu només a can Google.

Això era un resum, que volia ser breu, de la meva “experiència Google”. Que podríem comparar amb qualsevol “Experiència Apple” i segurament també tindria molts punts en comú. Quina és i com viviu la vostra experiència, Google, Apple, Blackberry…?

Anuncis