La decisió de l’ICANN de permetre la creació de TLD (top-level domain, la part que trobem a la dreta del nom de domini) a empreses pot suposar un canvi important tant en l’estratègia de presència a la xarxa de les empreses com en la mateixa concepció del què és un domini.

Fins ara, en general sempre s’ha buscat un domini .COM lliure que ens pugui servir. El seu preu i la seva popularitat sempre l’han posat per davant de la resta, seguit pels .net, .org o .edu, també populars pel temps que fa que existeixen.

En els darrers anys, l’arribada del .cat també ha fet que, en l’àmbit català, es tingués molt en compte, i s’ha utilitzat en més de 50.000 dominis. No cal oblidar, però, els problemes que va tenir el domini .es per arrencar -i que, amb la quantitat de “clients potencials” que podria tenir, mai ha estat a l’alçada.

Ara, però, assistirem a diverses rondes d’aprovació de nous TLD a partir de gener de 2012. Potser seran .att per AT&T, .movistar, .microsoft, .google o .apple. Però això ens deixa en un escenari on el .com, gradualment, perdrà part del seu pes específic, tot i que, durant uns anys, encara serà el centre de l’interès: els nous TLD no seran precisament una opció assequible per totes les butxaques.

Què en serà dels dominis, en el futur? És difícil de preveure. Depèn, sobretot, de l’interès que aixequi la decisió de l’ICANN i de les experiències que es vagin veient. Evidentment, si funciona, ho podria fer en detriment de la resta de dominis, “els de sempre”, que hauran de lluitar més o en un sector menys professionalitzat per vendre el seu producte. Uns passos que ja fa temps que es fan, i que han acostat els dominis als usuaris com era inimaginable deu anys enrere. Esperem, doncs, que opcions com el .cat, si arriba un .bcn, no perdin pistonada. Potser veurem guerres de preus, però l’exemple del .cat, de la infraestructura necessària i de les despeses que comporta fan pensar que, inicialment, tampoc serà un “boom” exagerat a nivell comercial. Ho haurem de veure.

Anuncis