L’agost és aquell mes estrany, des del punt de vista de la feina, en què de cop, la majoria de la gent desapareix i les bústies de correu electrònic queden buides, en una tendència només alterada per respostes automàtiques que ens recorden quan són de vacances els nostres interlocutors cada cop que els enviem un correu. D’acord: hi ha qui les fa en juliol o setembre, les vacances. Però en cap d’aquests dos mesos l’activitat queda reduïda així. Twitter a càmera lenta. Facebook amb fotos de platja, webs amb actualitzacions molt menys constant i en molts casos programades. Reunions postposades quinze o vint dies. Vacances.

Com que aquest blog és un terme indefinit entre feina i temes que m’interessen, no sé si l’actualitzaré gaire més durant l’agost. Potser si, si tinc temps i ganes d’asseure’m a l’ordinador, i, sobretot, si encara recordo alguna inspiració sobre què parlar, que m’haurà vingut de ben segur en algun lloc i moment en què serà absolutament impossible apuntar-ho enlloc, ni al mòbil. Em sol passar quan condueixo. Al matí quan em llevo. Quan estic passejant els gossos, una corretja a cada mà. Els meus moments d’inspiració són d’allò més oportuns.

En tot cas, i per si no ens tornem a llegir, que passeu unes bones vacances, aquells que les feu. Els que ja les hagueu fet, no us queixeu: us quedeu el mes més tranquil, per norma general. I els que encara les heu de fer, cada dia són 24 hores menys de compte enrere. I a tots, Internet no para. Alenteix el ritme, però sempre hi haurà algú, o alguna cosa interessant per fer o per llegir. I en un estiu com aquest, amb més aviat poca calor, es fa més fàcil de passar, si no tens aire acondicionat. Fins la propera!

Anuncis